Sis ciutadans serbis varen ser trobats morts ahir a Kosovo i quatre més varen ser assassinats dilluns a la província, segons informen les agències iugoslaves. Els cossos dels sis serbis, segrestats pels separatistes albanesos de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK), segons l'agència oficial iugoslava Tanjung, varen ser trobats a dos quilòmetres d'Obilic, localitat situada a 10 quilòmetres al nord-oest de Pristina.
Slobodan Pavlovic i els seus fills Nenad, Momcilo Dimic, Dimitrije i Aleksandar Milenkovic, així com Deixen Prokic, havien estat raptats el 16 de juny davant els seus domicilis a Obilic, informa Tanjug. Quatre ciutadans serbis més varen ser assassinats ahir a Novo Brdo, a 25 quilòmetres a l'est de Pristina, informà l'agència Beta citant metges forenses de Pristina. No s'ha informat sobre la identitat de les víctimes.
El Centre d'Informació (MC) de Pristina afirmà ahir que els separatistes albanesos de l'UCK han segrestat, almenys, 140 serbis des de l'inici de la retirada de les forces iugoslaves de la província el passat 10 de juny. El MC no ha precisat si alguns d'ells han estat alliberats posteriorment, especialment per la Força de Pau Internacional (KFOR), que ha anunciat repetides vegades haver alliberat ciutadans serbis detinguts per l'EAK.
D'altra banda, el president nord-americà, Bill Clinton, demanà ahir als refugiats del camp d'Stenkovec que no tornin a Kosovo fins que les Forces Internacionals de Pau (KFOR) hagin retirat les mines de les carreteres de la província sèrbia. Clinton rebé una ovació dels refugiats, que agraïren la visita del president nord-americà a aquest important camp, on s'hi ha estat diverses hores, juntament amb la seva dona, Hillary. Els refugiats han interromput diverses vegades el discurs del mandatari nord-americà al crit d'«Estats Units!, Estats Units!».
«Els prometem que tornarem a transformar Kosovo en un lloc segur, ajudarem els habitants a reconstruir les seves vides i comunitats, i després ajudarem Kosovo i a tots els països de la regió a què tenguin un futur millor, basat en el respecte dels drets humans», va dir.
