És poeta i historiador. Almanco fins ara són aquestes les etiquetes que s'aplicaven al santanyiner Antoni Vidal Ferrando, revelat com a excel·lent narrador amb La mà del jardiner. És la segona incursió de Vidal en el gènere novel·lístic, un repte assumit per l'autor com «aventura intel·lectual» que es correspon amb la presa de «diferents posicions», i que ha estat realitzat amb l'encert que aquesta setmana se li ha reconegut amb la concessió del premi Sant Joan.
L'obra, una dura novel·la centrada en la postguerra mallorquina amb pretensions, tanmateix, de ser universalitzable, la tenia fa ja temps projectada. Segons explicà Vidal, es troba molt relacionada amb la seva primera novel·la, Les llunes i els calàpets, en què Vidal afrontà el període tancat per la Guerra Civil. A La mà del jardiner, finalista a la darrera edició del premi Josep Pla, l'autor ha bastit un retrat de la postguerra mallorquina a través de la mirada innocent i alhora escèptica d'un infant, que anirà seguit, per una tercera novel·la centrada en temps del turisme.
Tot i que de la narració sorgeix la radiografia de la idiosincràsia de la ruralia mallorquina, Vidal apunta que el seu interès no està centrat en el retrat social: «Una novel·la sempre l'has de situar en un lloc, però el que interessa és la condició humana. Intent que allò que explic sigui universalitzable», i és per això mateix que l'autor concentra en «l'ecosistema de personatges» els principis de la complementarietat i els antagonismes. Això, afegí, és sempre el mateix: «La novel·la la vaig començar en ple canyellisme. Les diferències, entre un i altre període, no són tantes».
Dotat amb tres milions de pessetes, el guardó li va ser lliurat dimecres passat a Sabadell per Xavier Trias. Tanmateix, la quantia econòmica del premi no és el que més atreu Vidal. El llibre serà editat pel Grup 62, circumstància que implica per l'autor «una gran projecció vers el mercat català: publicar-lo a edicions 62, comptar amb la distribució que farà Caixa de Sabadell i l'edició de la traducció al castellà són moltes coses».
