algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
34°

Antoni Artigues: «La situació del català a Palma és desastrosa»

Ahir es presentaren a Quart Creixent els primers títols de Maregassa

La llibreria Quart Creixent de Palma acollí ahir vespre la presentació dels dos títols inaugurals de la col·lecció Maregassa, editada per Lleonard Muntaner. Rosa Calafat, l'autora de Sabotatge a la llengua catalana, i Antoni Artigues, de Llengua als Països Catalans, ambdós professors a Magisteri, presentaren els seus treballs al costat de dos col·legues i amics: Gabriel Oliver, més conegut com Biel Majoral, i el sociolingüista Gabriel Bibiloni.

Tant l'un com l'altre volgueren esmentar, abans que res, l'afany amb què Calafat i Artigues han defensat la llengua i la cultura catalanes des de les seves posicions. «Tots dos "comentà Bibiloni" són autors compromesos que han fet de la seva tasca professional una ferma aposta per l'ecologia lingüística».

Per la seva banda, Biel Majoral, que confessà haver reflexionat sobre els llibres mentre matava escarabatons de patatera, també volgué recordar Ecologia lingüística, el darrer títol que Artigues i Calafat han publicat junts: «Ara ja sé què és l'Ecologia lingüística. És treballar ferm, atacar només els escarabatons que fan mal», sense prendre el camí més ràpid per aconseguir-ho.

Segons explicà Gabriel Bibiloni, el llibre d'Artigues s'avé a la perfecció a la màxima de Sèneca: «M'estim més ofendre dient la veritat que adular dient mentides». Amb estil directe, clar, «sense embuts», Antoni Artigues analitza en el seu treball els resultats d'un estudi sobre l'estat actual de la llengua catalana. L'anàlisi dóna resultats indiscutibles: «Les zones dels Països Catalans més envaïdes pel castellà són València i Palma. La situació del català a Palma és realment desastrosa». Les dades d'aquest estudi, que es va fer el 1993 en col·laboració amb la Universitat de València i la de Barcelona, s'acompanyen en un volum amb un treball d'Artigues sobre l'ús del català a la Universitat de les Illes, a més d'alguns articles de l'autor.

Si el treball d'Artigues reflecteix la situació present, el de Rosa Calafat analitza, en paraules de Bibiloni, «els fets històrics que han duit a aquest present». El professor, que afegí que «no es pot entendre una realitat si no s'entenen els fets històrics que l'han generada», destacà els bots en el temps que apareixen en el text de Calafat, en què passa «dels fets històrics als actuals, posant en relleu les semblances entre una situació i l'altra».

Sabotatge a la llengua catalana és, segons explicà l'autora, un llibre «farcit de dades, que procedeixen de l'Arxiu Històric del Regne i de l'arxiu de l'Ajuntament de Palma». Calafat hi fa un repàs exhaustiu, amb lloc i data, dels fets històrics que han duit a la posició actual. «El sabotatge "comentà l'autora" ens l'ha fet un enemic que entra en joc a partir de 1715». Així mateix, Calafat comentà que l'impacte del títol deriva de les dades: «Les dades no les podem adjectivar, però el llibre sí».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.