L'afany de Domenico Bianchi per copsar la llum als seus quadres l'ha acompanyat d'ençà dels inicis de la seva trajectòria artística. L'ha cercada sempre amb matèries d'acusada transparència, tals com la cera d'abella, substància predilecta per l'artista, o les aquarel·les.
L'or blanc, després de realitzar provatures amb l'argent i descartar-lo com a possible matèria, és la darrera innovació de Bianchi a les seves obres, de les quals avui s'inaugura una exposició a la Galeria Gianni Giacobbi. Les peces continuen en la mateixa línia que defineix l'artista de temps enrere: al centre del llenç, una forma esfèrica en la qual l'artista condensa la simbologia del subjecte, situada sobre el fons d'un enreixat geomètric.
Segons l'artista, tota la seva obra es basa en una recerca de l'harmonia. El que tracta d'esprémer és el dolor, la bellesa, la psicologia de l'ésser. L'esfera plasma, amb el seu gir perpetu les múltiples cares de l'ésser; l'enreixat, el context, el paisatge real en què el subjecte viu immers.
