L'ajut que diferents països occidentals subministren a desenes de milers de refugiats kosovars divideix els aliats i podria donar suport a la campanya de neteja ètnica duta a terme per Belgrad, a la qual s'oposa l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). Segons l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (Acnur), unes 390.000 persones han fuit de Kosovo des que començaren els atacs aeris de l'OTAN a Iugoslàvia, dia 24 de març, la qual cosa constitueix «el major èxode a Europa des de la Segona Guerra Mundial».
Alguns milers de persones s'afegeixen diàriament al nombre de refugiats, cosa que posa en perill l'estabilitat d'Albània i Macedònia, els dos països veïns de Iugoslàvia que han rebut més kosovars. Macedònia tem que això afecti el seu fràgil equilibri ètnic (els albanesos representen entre un 25 i un 30 per cent de la població, que inclou una forta minoria sèrbia). Per la seva part, Albània, el país mes pobre d'Europa, no aconsegueix fer front a aquest «pes».
Alguns països membre de l'Aliança Atlàntica declararen diumenge que estan disposats a rebre 100.000 refugiats com a mínim «de manera temporal», per donar suport a Albània i Macedònia i per fer front a l'emergència sanitària. «Alemanya va proposar rebre 40.000 persones, Grècia 5.000, Noruega 6.000, Turquia 20.000, el Canadà 5.000 i els Estats Units 20.000», indicà el portaveu de l'OTAN, Jamie Shea.
