La Unió Europea estrenarà el primer dia de maig el nou Tractat d'Amsterdam, que reforça el poder del Parlament Europeu i inclou l'objectiu de crear en el termini de cinc anys un espai de llibertat, justícia i seguretat. França va ser ahir el darrer país de la UE a dipositar els seus instruments de ratificació i el primer va ser Alemanya el maig del 1988. Espanya complí aquest tràmit el 5 de gener del 1999, informaren fonts comunitàries.
El Tractat d'Amsterdam, signat pels Quinze el 2 d'octubre del 1997 en aquesta ciutat holandesa, substituirà el de Maastricht signat el 1992. La nova constitució comunitària reforça el poder del president de la Comissió Europea i del Parlament europeu, i el procediment de codecisió amb l'Eurocambra, la qual cosa tindrà gran importància també en el procediment de la propera investidura del nou col·legi de comissaris presidit per Romano Prodi.
Respecta, també, l'estructura en tres pilars dissenyada a Maastricht, la Unió Econòmica i Monetària, la Política Exterior i de Seguretat comuna (PESC) i la Cooperació en assumptes de Justícia i Interior. En aquest anomenat tercer pilar, els Quinze es comprometeren a crear en cinc anys un espai de justícia, llibertat i seguretat per a la lliure circulació de persones, amb dos protocols especials perquè el Regne Unit i Irlanda per la seva condició d'illes puguin mantenir els controls en les seves fronteres, i un altre que exclou Dinamarca per raons constitucionals.
La immigració, les vises o el dret d'asil es converteixen en polítiques comunes i el patrimoni del Conveni d'Schengen serà integrat en el Tractat.
