«Al llibre hi ha dades i idees. Les dades són inamobibles. Les idees poden discutir-se, trigaran a rebatre-les, però les dades crec que són bastant sòlides». Així parla Javier Aramubur-Zabala, doctor en Història i professor associat de Prehistòria de la UIB, que acaba de publicar a l'editorial El Tall la seva tesi doctoral: El patró d'assentament de la cultura talaiòtica de Mallorca. En aquest estudi, per al qual va començar a fer feina fa sis anys, Aramburu-Zabala recull aquests edificis des del punt de vista espacial. «Mai no s'havia fet abans», apunta el professor que destaca que, gràcies a aquest fet, ha pogut arribar també a conclusions sobre el seu sentit diferents a les aparegudes fins ara. «He aconseguit recompondre el puzzle dels monuments i he pogut deduir que els monuments talaiòtics tenen un significat més ritual que no pràctic. No eren torres de defensa, sinó que tenien un significat funerari, astrològic...», comenta.
El treball de camp de l'investigador li ha permès descobrir jaciments talaiòtics no documentats fins ara. «A banda de la preservació del patrimoni que suposa aquesta catalogació, també m'ha permès arribar a les conclusions diferents a les defensades fins ara. I és que, seguint l'orientació de les portes dels jaciments, sempre se n'arriba a un altra. No estaven posats de manera gens aleatòria. Es considerava que eren un poble molt primitiu, quan en veritat tenien creences, un món religiós i màgic molt avançat que encara no entenem del tot.
