Itàlia ha de prendre tota sola la decisió d'extradir o donar asil al líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Ocalan, encara que la decisió tindria, en el segon cas, implicacions per a tota la UE. Així varen respondre portaveus de la Comissió Europea a la petició de solidaritat del primer ministre italià, Massimo d'Alema, als seus socis europeus en el cas Ocalan, «argumentant que el problema kurd no és un problema italoturc, és un problema que afecta tot Europa». Des de l'Executiu comunitari es va advertir a Itàlia que ha de prendre una decisió basant-se en la Convenció sobre l'Extradició del Consell d'Europa (1957) "institució que agrupa prop de 40 països europeus, inclosa Turquia" en no haver estat ratificada encara per tots els països de la UE la Convenció Europea sobre l'Extradició de 1996.

Aquesta convenció aporta un canvi fonamental respecte a la del Consell d'Europa ja que inclou entre els subjectes «extradibles» els col·laboradors o simpatitzants de grups terroristes, i igualment elimina la possibilitat que els terroristes puguin ser considerats polítics perseguits.

Els Quinze creuen que els seus sistemes democràtics són una garantia suficient perquè la persecució política no es produeixi.