«Aquest llibre pretén analitzar des de quatre vessants, corresponents a cada un dels nuclis del municipi de Selva, la influència de la Guerra Civil i el desenvolupament d'aquesta al municipi». D'aquesta manera explica Manel Santana i Morro els objectius principals del seu nou treball històric, Selva al recer de la Muntanya, que avui vespre es presenta al públic.

L'obra s'emmarca en la col·lecció La Guerra Civil a Mallorca que coordina Arnau Company.
«El llibre presenta les relacions entre els partits polítics d'esquerres i de dretes i malgrat que Selva com a nucli i el seu Ajuntament tenen molta d'importància, el cas de Caimari i les forces esquerranes és molt important. També són importants els intents secessionistes d'aquest nucli, que no assoleix la independència en cap moment, com sí arriba a passar amb Mancor». L'autor explicà a Diari de Balears que en el cas de Selva la particular orografia de la zona va tenir una importància cabdal. «S'ha pogut demostrar que 11 persones de Caimari es varen amagar a la muntanya per por de la repressió. Dues varen ser torturades i assassinades quan anaven a cercar menjar al poble. De tota manera, he de dir que en proporció a altres municipis els assassinats a causa de la repressió varen ser pocs. Tan sols cinc persones varen ser executades, però 44 varen ser empresonades».

Santana també va dir que «la influència de Falange a Selva va ser molt important per al municipi, ja que progressivament es va anar tendint a la militarització de la vida civil amb exercicis de tir i altres activitats que feien que Falange estigués contínuament al carrer. Va ser una època en què els destins del municipi passaven per les mans, en l'àmbit social, del metge Jaume Estelrich i del mestre d'escola Raimundo Vidal i en l'àmbit polític per les d'Arnau Mir Seguí o Miquel Amer Bennassar, el primer batle després del conflicte armat».