La victòria del radical Nikola Poplasen en la República Srpska en les eleccions celebrades el passat 12 i 13 de setembre suposa un greu revés per a la comunitat internacional, que donava suport a la moderada Biljana Plavsic, el triomf de la qual es considerava segur.
L'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa confirmà divendres l'elecció de Poplasen, la qual cosa suposà tot un impacte, amortit després de conèixer els relativament bons resultats aconseguits per la coalició pro Plavsic Sloga («Concòrdia»), que fins i tot pot aspirar a constituir una nova majoria.
També es considera positiva la sortida de la presidència col·legial de Bòsnia i Hercegovina del representant serbi, el radical Momcilo Krajisnik, derrotat pel candidat aliat de Plavsic, Zivko Radisic.
Però la personalitat de Poplasen podria suposar un obstacle a la consolidació de la pau i a la reconstrucció d'una Bòsnia unificada, que conduiria a la retirada dels 30.000 soldats de l'OTAN desplegats en el país.
Conscient d'aquestes suspicàcies, Poplasen es va comprometre ahir públicament a respectar els Acords de Pau de Dayton del 1995 i a prosseguir amb la política de cooperació amb la comunitat internacional practicada per Plavsic.
En el seu primer discurs com a president de l'entitat sèrbia de Bòsnia i Hercegovina, assegurà que «les organitzacions internacionals no tenen raons per inquietar-se sobre l'aplicació de l'Acord de Dayton». «No volem l'aïllament», reiterà.
