• Nacions Unides
Annan denuncia el terrorisme
En una crítica implícita als Estats Units, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, es va oposar a les «accions individuals» dels països membres de l'ONU en resposta al terrorisme. Annan també va expressar la seva preocupació sobre la falta de progrés en la solució dels actuals conflictes armats, inclosos el d'Afganistan i el de la República Democràtica del Congo (RDC, exZaire). En el seu discurs inaugural de l'obertura dels debats de la 53 assemblea general de l'ONU, Annan va fer referència als atemptats simultanis de les ambaixades nord-americanes a Kènia i a Tanzània com exemples de «societat no civilitzada». AFP.
• Iraq
Acusacions contra els EUA
L'Iraq va acusar ahir els Estats Units d'intentar destorbar una iniciativa del secretari general de l'ONU, Kofi Annan, per regular la crisi amb els inspectors encarregats del desarmament. «Els Estats Units amenacen l'Iraq amb una clara temptativa d'impedir la revisió global del que l'Iraq ha complert en el terreny del desarmament, sobretot després que el secretari general de l'ONU hagi presentat les seves propostes que l'Iraq ha acollit bé», va afirmar un portaveu del Ministeri d'Informació i Cultura. AFP.
• Albània
Manifestacions fins que Nano dimiteixi
El cap de l'oposició albanesa, Sali Berisha, va reiterar ahir que continuaran les manifestacions a Albània fins que el primer ministre Fatos Nano dimiteixi. «Les manifestacions es perllongaran sense interrupció fins a la dimissió de Fatos Nano», va declarar Berisha, president del Partit Democràtic Albanès. «Les protestes del Partit Democràtic s'organitzaran per tota Albània però seran pacífiques», va indicar. Berisha acusa Nano de «parlar el mateix llenguatge que el president iugoslau Slobodan Milosevic». EPR.
• Afganistan
Més de setanta morts
Més de setenta persones moriren i 200 resultaren ferides en els darrers dos dies a Kabul a causa dels majors bombardejos llançats per l'oposició contra la capital afgana des que els taliban prengueren la ciutat el 1996. Les forces del general d'origen tedgica Ahmed Sha Masud, cap militar del president enderrocat Burhanudin Rabani, són les responsables d'aquests bombardejos amb coets, que causaren devers 65 morts diumenge i almenys set ahir. DdB.
