Clinton descarta la dimissió després del suport dels sondeigs

«Crec que la millor cosa per al país, i pens que això és el que desitja la gent ara que sap el que succeí, és deixar aquesta història a darrera, anar endavant i veure'm continuar amb la meva feina. Això és el que pens fer. Això és el més correcte», defensà Clinton en la primera roda de premsa després de la difusió de l'informe del fiscal especial Kenneth Starr.

Confortat pels sondeigs, abrumadorament favorables a la seva gestió i a la seva continuïtat, el president dels Estats Units s'abstingué de criticar la Comissió d'Assumptes Jurídics de la Cambra de Representants, que podria autoritzar pròximament la publicació de la cinta de la seva declaració sota jurament del 17 d'agost davant del Gran Jurat federal. Clinton assegurà que no està «molt preocupat» per la difusió del vídeo. «Els correspon a ells decidir-ho, no a mi», comentà.

Clinton aprofità la seva compareixença conjunta amb el president txec, Vaclav Havel, per insistir que «mai» no deixà de dirigir i «mai no ho faré», recalcà, el seu país en política exterior, tot i la convulsió dels darrers mesos a causa del cas Lewinsky.

El president cità exemples: la intervenció en els conflictes d'Irlanda del Nord i Pròxim Orient, i els seus esforços per capturar els autors dels atemptats del 7 d'agost contra les ambaixades nord-americanes a l'est d'Àfrica. A més, el seu hoste corroborà aquesta impressió.

Clinton va rebre les gràcies efusives del president Havel per l'ampliació de l'OTAN, a on la República Txeca s'integrarà "juntament amb Polònia i Hongria" l'estiu del 1999. «Li estic extremadament agraït (...) al president i a la seva direcció», perquè sota la seva presidència «vàrem tenir l'ocasió de construir una nova Europa i desenvolupar una nova Europa», explicà Havel.

L'escabrós assumpte Lewinsky el despatxà amb prudència: «No m'agrada parlar d'allò que no entenc». En tot cas, Havel proclamà que la seva dona i ell consideren «grans amics» Clinton i Hillary.