El fracàs del veterà polític rus Viktor Txernomirdin en no aconseguir ahir l'aprovació parlamentària com a primer ministre condemnà Rússia a un nou enfrontament definitiu, ple de perills econòmics i polítics. La Duma estatal (cambra baixa del Parlament) afronta ara un tercer vot i final en el qual podria estar condemnada a l'oblit si s'oposa novament al candidat designat pel president Boris Ieltsin.

Però encara hi ha alguna possibilitat d'evitar la dissolució de la Duma. Ieltsin podria designar un candidat acceptable per a l'oposició abans de la tercera votació.

No obstant això, en les converses al Kremlin, Ieltsin donà totes les mostres de mantenir-se ferm en la seva decisió quant a Txernomirdin i el líder comunista Gennadi Ziuganov deixà clar que tampoc no es retractarà. El resultat d'un vot decisiu sembla que estarà determinat per si els diputats comunistes segueixen les indicacions de Ziuganov o si el desafien.

«Ieltsin ha mostrat una voluntat d'acer en pressionar amb Txernomirdin, fins i tot si això significa la dissolució de la Duma», va dir Boris Makarenko, analista polític del grup d'experts del Centre de Tecnologia Política. «Això significa que la Duma haurà de prendre una decisió molt seriosa i podria cedir a la pressió». Això va ser el que passà l'abril, quan l'oposició a la Duma assegurà en el tercer vot la campanya del jove reformista Serguei Kirienko per convertir-se en primer ministre.

Molts de diputats trencaren les files del partit i decidiren que era millor votar per un primer ministre que no els agradava que deixar que Ieltsin dissolgués la Duma i els privàs dels seus privilegis parlamentaris. Alguns analistes diuen que ara la situació és diferent, i que els comunistes creuen que podrien aconseguir grans victòries en la nova elecció parlamentària que seguiria a la dissolució de la Duma i podrien estar llests a arriscar-se en les urnes.

D'altra banda, el ruble tornà a caure ahir davant el dòlar, perdent prop del 18 per cent del seu valor, mentre que els inversors no deixaven d'inquietar-se per la successió del director del Banc Central, Serguei Dubinin, que va enviar la seva carta de dimissió a Ieltsin, acusant a la Duma de no donar-li suport en la seva lluita contra la crisi.

La dimissió del president del Banc Central no sorprengué veritablement els mercats, que l'esperaven a causa de les repetides crítiques de què era objecte per part de Txernomirdin.

El cap de Serguei Dubinin va ser reclamat també pels comunistes. Dubinin, a la seva carta de dimissió, retreu en particular a la Duma que no ho hagi sostingut per limitar les conseqüències de la crisi, negant-se a aprovar projectes de llei «vitals» per al sistema bancari, en l'actualitat totalment asfixiat per la crisi.

En el seu càrrec des de novembre de 1995, Dubinin va aplicar fidelment la política de rigor estipulada pel FMI. «Serguei Dubinin coneixia bé la situació. Hi ha una sensació al mercat que la seva substitució no millorarà necessàriament les coses», assenyalà un corredor, Tom Brackenbury, de la firma Rinako Plus.