Els analistes es referien a la possiblitat de la formació d'un tàndem entre el primer ministre Viktor Txernomirdin i el general nacionalista Alexandre Lebed, que prendria el poder a la tardor, si es produeix una dimissió anticipada del cap de l'Estat. «Si la situació evoluciona de manera catastròfica i si Txernomirdin fracassa», pronosticava Andrei Riabov, de la branca moscovita de la fundació Carnagie, «no s'ha d'excloure la possibilitat d'una dimissió del president».
«Crec que la idea d'una dimissió de Boris Ieltsin guanya terreny en la classe política i en l'opinió pública en general», va considerar per la seva part el politòleg Andrei Piotkovski, director de l'institut d'estudis polítics.
De fet, des de fa alguns dies la vida política russa s'organitza sense Boris Ieltsin, refugiat des de dimecres en la seva residència de Ríssia. Oficialment, el president prepara el seu encontre de demà amb el seu homòleg búlgar Petar Stoianov i, especialment, la cimera amb Bill Clinton, de l'1 al 3 de setembre, en el Kremlin.
Però el Govern i el Parlament es disposaven a publicar ahir una declaració comuna en què s'exigeix la «no ingerència» del president en el treball del futur gabinet, així com esmenes constitucionals que limitin els seus poder.
Ahir matí, la premsa liberal enterrava Ieltsin, només dos anys després d'haver-lo pujat a les eleccions presidencials.
Continuant els rumors d'hospitalització del cap de l'estat que corrien ahir a Moscou, el diari Kommersant afirmava: «Que passi el dia en la seva residència o a l'hospital no té cap importància, és evident per a tothom que ja no és capaç de dirigir el país».
Des de la devaluació del ruble i l'inici de la crisi el passat 17 d'agost, Ieltsin només ha aparegut en públic una vegada. En un missatge televisat va designar Txernomirdin como a successor, l'home que Rússia hauria elegit en les presidencials de juny del 2000, i després va tornar a la seva dacha.
Així, Ieltsin només esperaria per dimitir quan Txernomirdin hagués format govern.
Ajuda urgent
Asfixiada pel caos financer, Rússia va recórrer una vegada més al Fons Monetari Internacional (FMI) com a darrer salvavides, encara que en aquesta ocasió sense grans perspectives d'èxit per la falta d'avanços en les reformes.
