Aquest dijous, la ràdio Ona Mediterrània ha encetat una col·laboració amb la ‘Directa’ i el director, Tomeu Martí, ha pogut parlar amb la periodista Gemma Garcia, codirectora del reportatge ‘Infiltrats’ que s’estrena aquest diumenge, 12 de gener, a les 22.05 hores, al programa '30 minuts' de 3Cat.

• En primer lloc, encantats de tenir-te aquí i molt agraïts també perquè per a nosaltres és un autèntic honor que puguem fer aquesta col·laboració amb la 'Directa'. I precisament et vull demanar abans d'entrar a parlar del documental, per si hi pot haver algun oient nostre que no conegui la Directa, que ens expliques breument què és la 'Directa'.

La 'Directa' és un mitjà de comunicació cooperatiu. Som una cooperativa. Vam néixer ja fa molts anys, el 2005, i per tant, tenim una llarga vida que esperem que continuï molts anys més i som un mitjà d'investigació d'àmbit dels Països Catalans. En català, òbviament. Hi ha més del 70% del nostre finançament en subscripcions. Per tant, un principi que tenim important és que no depenem ni de subvencions ni de la publicitat i tenim uns criteris molt clars també en relació amb els anunciants de les nostres publicacions. Tenim una revista en paper mensual i una edició digital que s'actualitza diàriament.

• Aquest diumenge tenim una fita gairebé històrica que és aquesta estrena del reportatge titulat Infiltrats, del qual tu ets codirectora i que m'imagin que neix d'aquelles informacions que va destapar en el seu moment la 'Directa' sobre membres del Cos Nacional espanyol de Policia que es varen infiltrar en moviments socials del Principat i del País Valencià.

Exacte. El '30 minuts' que s'emet aquest diumenge no existiria si la 'Directa' no hagués arrancat a la primavera del 2022 una sèrie d'investigacions en relació a la infiltració policial d'agents del Cos Nacional de Policia als moviments socials de Catalunya i del País Valencià. Per tant, aquest '30 minuts' recull informació que vam fer pública que vam revelar en el seu moment sobre aquests quatre casos d'infiltració. Però el que és molt important és que hi ha tota una sèrie de material audiovisual inèdit, d'àudios, de fotografies, d'imatges, de vídeo d'aquests infiltrats. I també, per primera vegada, revelem una sèrie d'errors molt rellevants que van ser clau perquè la 'Directa' pogués descobrir en el seu moment les identitats real. Creiem que era molt important poder convertir això en un reportatge periodístic, en un programa com el '30 minuts' que s'emetés a la televisió pública catalana per a arribar a molta més gent i també per a poder tenir aquesta visió global del que sembla que va ser una operació coordinada d'introducció d'agents de policia en moviments socials, col·lectius veïnals, entitats, etcètera.

• Recordem que sota identitats falses, Maria Perelló a Girona. Ramon Martínez a València i Daniel Hernández i Marc Hernández a Barcelona, tots ells, que formaven part de la 33a promoció de l'Escola de Policia d'Àvila, varen infiltrar-se en moviments socials a les ordres de la famosa Comissaria General d'Informació. En aquest sentit, quin és el fil conductor d'aquests infiltrats?

El que hem pogut anar detectant al llarg d'aquests anys és que tenien patrons en comú tant en la seva biografia com a policies, com en els seus personatges d'infiltració, en els seus personatges ficticis. Tots formen part de totes les ordres de la Comissaria General d'Informació. Formen part de la mateixa de la mateixa promoció de l'Escola de Policia Àguila, que és la promoció número 33. És a dir, aquests policies es graduen al juny del 2019. Per tant, justament abans que comencin les mobilitzacions massives que van tenir lloc a Catalunya en resposta a la sentència del procés en un context determinat molt concret. Són agents molt joves, per tant, que voregen la trentena i són agents que tots són originaris dels Països Catalans. Tres d'ells de les Illes Balears i un d'ells de Catalunya. Per tant, tots parlen català, i això també és una característica crucial a l'hora de fer creïbles els personatges introduir-se i mimetitzar-se amb els entorns. I després, com a agents infiltrats, sí que tenen unes característiques comunes. També són agents que parlen poc del seu passat. Són agents que tindran algunes absències en moments determinats amb l'excusa d'anar a veure la família i en alguns moments desconnectaran. Són agents que en la seva retirada també utilitzaran les malalties familiars per a trobar excuses per a marxar. Tindran perfils polítics baixos, però alhora tindran un caràcter afable, seductor en les seves relacions socials, etcètera.

• Ara que deies la paraula seductors, una de les qüestions més controvertides és que arriben a establir relacions sexoafectives amb membres dels moviments socials. Evidentment com diu el tràiler del documental, allò que els interessava era el personatge que interpretaven, no el policia.

Exacte. Aquí veiem que en diverses ocasions, especialment en el cas del Dani, que s'infiltra a La Cinètika de Barcelona essencialment, i en el cas de la Maria, a Girona, es mantenen relacions sexoafectives de diferents tipus. En el cas del Dani, són una relació de llarga durada i relacions més esporàdiques. Moltes les estableix a través d'una aplicació de cites que permet veure i seleccionar les persones per orientació política, per perfil ideològic, i això és rellevant. I després tenim la Maria, que estableix una relació de llarga durada amb un activista important de Girona. Per tant, què veiem aquí? Que d'alguna manera, com diu l'advocada Laia Serra, aquestes relacions es converteixen en mètodes d'infiltració policial. No sabem si tant per a captar informació concreta a través d'aquestes persones com per a donar credibilitat al seu personatge i poder anar accedint a altres espais. És a dir, tenir un aval de la mà de companyes, parelles, companys, relacions per a entrar en determinats espais.

• Ara citaves Laia Serra. Quines altres persones protagonitzen aquest reportatge?

Doncs mira, nosaltres hem entrevistat pràcticament una vintena de persones. Són essencialment persones afectades per aquestes infiltracions policials. És la primera vegada que parlen persones afectades de tots els casos, gent que no havia volgut parlar abans, que no ho havia pogut fer per diferents raons. Per tant, escoltem les seves veus. També hem entrevistat els advocats i advocades que porten les querelles i els procediments judicials que s'han interposat en relació a aquestes infiltracions policials. Entrevistem experts i expertes, per exemple, el psiquiatre que va fer tots els peritatges de les persones afectades per aquestes infiltracions, un doctor en dret processal de Madrid, un jutge. I també entrevistem una policia que és portaveu d'un sindicat policial que dona informació rellevant per al reportatge.

• Les Illes Balears tenen un protagonisme important, Mallorca com a mínim. Heu fet feina també a l’illa? Heu vengut i heu pres imatges i algunes declaracions des d'aquí, no?

Exacte. El rodatge el vam fer a Mallorca, concretament a Palma. Bàsicament perquè, com deies, malauradament aquests infiltrats, dos d'ells eren de Mallorca i un d'ells de Menorca. I, per tant, Mallorca sí que tenia interès especial per a nosaltres, perquè el primer infiltrat, el Marc que es va infiltrar al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Resistim al Gòtic, que és un col·lectiu d'habitatge del barri Gòtic de Barcelona. En aquest cas infiltrat, el SEPC tenia una assemblea a Palma i el Marc va oferir una suposada casa d’un suposat tiet a Palma. I aquests estudiants es van allotjar durant un parell de dies en aquest apartament que resultà ser un apartament d'Airbnb de lloguer turístic. Aiixò ens dona també un termòmetre del tipus d'infraestructura que s'utilitzava per a dur a terme aquestes operacions policials.

• I dels molts recursos de què disposaven.

Exacte. És una incògnita els recursos econòmics i humans que es destinen a aquest tipus d'operacions. Ho hem preguntat, però no se'ns ha facilitat cap informació al respecte. D'on provenen aquests pressupostos? Són partides de fons reservats o no, però òbviament sí que dimensionen una mica les remuneracions d'aquestes policies que treballen sobre el terreny. I, com diu la policia que entrevistem, són infiltrats 24 hores al dia. Per tant, són feines que entenem que tenen una retribució important. Hi ha un equip darrere de suport. Òbviament hi ha un acompanyament d'aquest policia. Aquest policia està en contacte amb un equip que no veiem però que està darrere. I amb viatges i amb dispositius tecnològics. Hi ha pisos, apartaments de lloguer, apartaments simulats de familiars, etcètera.

• Si no record malament, una de les adreces que havia donat un dels infiltrats de Mallorca coincidia amb la seu del Partit Socialista Llevant de Palma.

Exacte. Nosaltres vam descobrir que ell havia posat l'adreça d’aquesta seu del Partit Socialista. Nosaltres en el seu moment vam fer les comprovacions pertinents, vam parlar-ne, vam trucar i vam preguntar si sabien alguna cosa. No tenien cap coneixement d'aquesta vinculació i es van quedar molt sorpresos. Vull dir que hi ha moltes incògnites que no hem pogut resoldre, però en tot cas sí que vam veure aquesta connexió.

• I en tot cas queden plantejades de manera que en futures informacions les puguem tenir present. Dins d'aquest equip de suport que deies, m'imagin que evidentment també hi ha d'haver un suport psicològic als infiltrats.

Sí, clar. Nosaltres, tota aquesta part, malauradament, la desconeixem perquè ni el Ministeri de l'Interior ni el Cos Nacional de Policia han volgut accedir a participar en aquest reportatge, ni en altres ocasions quan hem demanat informació. Però sí que sabem com funcionen aquest tipus d'operacions i òbviament, hi ha un suport d'un equip. I sí que hi ha un seguiment i a més, quan es fa la selecció d'aquest agent per a infiltrar-se en determinats espais sí que es té en compte el perfil psicològic. O sigui, ja de partida, es té en compte un determinat perfil psicològic que pugui resistir aquesta doble vida 24 hores i pugui dur una vida que no aixequi sospites i posi en risc l'operació. I per tant, entenem que dins aquesta selecció de perfil psicològic es fa un seguiment psicològic de l'evolució d'aquests agents sobre el terreny.

• I després segurament també tenen una via de sortida. És a dir, supòs que tenen previst alguna cosa per si són descoberts. Quin és el camí? Em sembla que en general el que fan és destinar-los fora de l'Estat espanyol.

El que sí que sabem és que l'extracció d'un agent sobre el terreny és un moment delicat perquè no es pot fer de forma sobtada per no aixecar sospites. Per tant, normalment el que hem vist és que aquests agents, sota el pretext de malalties familiars, van poder anar retirant-se. Quan tu dius que un familiar teu està greument malalt, generes una empatia, generes un vincle. Ningú no posa en dubte que allò pugui ser un engany, que pugui ser una mentida. Per tant, són formes de marxar, ja que aquestes persones venen de les Illes en la seva majoria i són formes de retornar al seu lloc d'origen. En relació als destins d'aquests agents a posteriori, tot i que és veritat que han sortit informacions que deien que un dels agents havia estat destinat a una ambaixada, al reportatge assenyalem els destins on són ara dos d'aquests agents infiltrats i contradiu la informació que es va publicar en el seu moment en algun mitjà espanyol que deia allò de l’ambaixada.

• Evidentment sense fer spoiler, què més aporta aquest reportatge de novetat?

Crec que aporta detalls del modus operandi d'aquests policies que no havíem explicat abans. Com deia, aporta un material inèdit d'audiovisual. Crec que també té el valor que les persones afectades parlen de tots els casos i donar aquest altaveu i aquest espai és important. I sobretot, revelem per primera vegada un seguit d'errors que van cometre aquells agents. Errors que tenen a veure amb dispositius tecnològics, però també amb l'operativa de la infiltració, que van ser determinants perquè a través d'una investigació poguéssim arribar i destapar la identitat real d'aquests agents del Cos Nacional de Policia.

• I ja per a acabar, Gemma, recordar a la nostra audiència que diferents casals i ateneus d’arreu dels Països Catalans faran un visionat del reportatge en directe i en comunitat aquest diumenge. De moment, a Mallorca hi ha el Casal Popular La Fonera, on s'hi farà aquest visionat. No sé si n'hi haurà algun més, però en tot cas celebrar aquesta comunió amb els moviments socials.

Nosaltres creiem que ha sigut una iniciativa molt interessant que ja ha superat la quarantena d'espais de casals, ateneus i centres socials perquè cada dia arriben noves propostes. Creiem que és una forma també d'alguna forma reparadora de veure-ho en col·lectiu i poder compartir. Espero que el reportatge també tingui una utilitat en el sentit reparador i de donar aquest espai a les persones que ho han patit i els col·lectius i organitzacions.