Catedràtica de la UIB insta els polítics a «arribar a acords» sobre menors estrangers no acompanyats
La catedràtica de Geografia i codirectora de la Càtedra de la Insularitat UIB-GOIB, Joana Maria Seguí, ha lamentat que «a vegades s'utilitzi» la immigració «com a arma electoral» per part de determinats partits i, sobre aquest tema, ha instat els polítics a «debatre, discutir i arribar a acords» respecte a menors estrangers no acompanyats «per a no perjudicar-los».
Seguí s'ha pronunciat així, aquest divendres, en declaracions als mitjans de comunicació, durant el seminari 'Del Sud global cap al Nord global: Causis, polítiques i impactes de les migracions a les illes de la Unió Europea'.
Aquest seminari ha estat proposat per la Càtedra de la Insularitat de la UIB-GOIB per a abordar un tema d'«absoluta actualitat, per la gran quantitat de gent que mou i, sobretot, per la gran quantitat de persones que no arriben al destí on voldrien arribar» i que, a més, «no és exclusiu del Mediterrani sinó que està mundialitzat», malgrat la qual cosa, com ha reconegut la catedràtica, «existeix afectació al Mediterrani, en general, i a les Balears, en particular, perquè com que són illes, aquest fenomen afecta més».
«La ruta atlàntica», com es coneix al camí que realitzen els migrants cap a Canàries, «o la nova ruta algeriana són perilloses, i hi ha moltes persones que no arriben a la destinació, algunes ni tan sols al port de sortida cap a les costes espanyoles», ha explicat Seguí, lamentant que hi hagi qui encara «diferenciï als migrants com una tipologia de persones estrangeres», en el que suposa «una discriminació i una segregació de les tipologies de persones estrangeres no residents que venen aquí i» que, a més, ha afegit, «a vegades és utilitzat per partits com a arma electoral».
Enfront d'aquesta situació, «els principals reptes associats a la migració són els econòmics, d'integració, d'igualtat d'oportunitats i de protecció de la infància». «Els menors estrangers no acompanyats són un tema importantíssim menor», ha assenyalat, instant els polítics a «debatre, discutir i arribar a acords», amb l'objectiu final de «no perjudicar-los».
«Fer política és parlar, pactar i arribar a consensos», ha posat l'accent la catedràtica de la UIB, reconeixent, no obstant això, que «és molt difícil donar una resposta lineal a una situació tan complexa», perquè «els països d'on venen i per on passen els migrants viuen contextos tan dispars i complicats que és molt difícil dir on s'està fallant», així com «complexa és la integració dels migrants» una vegada arriben a les costes espanyoles.
Per això, Seguí ha evitat parlar de solucions i ha reivindicat més seminaris com el que aquest divendres té lloc en Ca n'Oleo, a Palma, organitzat per la Universitat de les Illes Balears, «per a generar coneixement per a poder donar respostes informades».
També a Illes Balears
- Un diputat de Vox celebra al Parlament el triomf de Franco: «Feliç Dia de la Victòria»
- Crònica d’un èxit: la Foraster’s Band es presenta en públic i desborda el bar Can Gaspar del Pla de na Tesa
- Destapen un nou policia espanyol infiltrat als moviments socials de Lleida
- Un exprofessor i exregidor de Santa Margalida, condemnat per abusos sexuals a una nina
- 'Ball de bot. Guia de supervivència a plaça', el llibre definitiu per a anar a ballades
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I seria fantàstic que no hi hagués guerres al món, i que ningu no morís de fam. Però passa. Aquests joves potser no tenen ni casa ni pares, al seu país que moltes vegades no sabem quin és. Sovint no venen, fugen. Com molts mallorquins van haver de fer el segle passat. Pot ser un problema que venguin? Pot ser. Aportau solucions al problema o feia demagògia? Això darrer.
Que se los lleve a su casa, y asunto arreglado
El único y sensato acuerdo es que estas personas estén en su pais con sus padres. Todo lo demás es un disparate.