La justícia francesa, i concretament el Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc, ha mantengut la prohibició de fer servir el català en els plens municipals dels ajuntaments de Tarerac (Conflent), Sant Andreu de Sureda (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Elna (Rosselló) i de Banys i Palaldà (Vallespir).
Arran de la decisió de la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller del 2023, que declarava que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens de Catalunya Nord segons la Constitució francesa, aquests ajuntaments varen presentar un recurs en contra, però el tribunal l’ha confirmada. Tot i això, obri la possibilitat de traduir les intervencions en francès al català.
A la sentència, el tribunal rebutja el recurs dels ajuntaments i confirma l’anul·lació del reglament que permetia l’ús del català als plens. El reglament establia que les intervencions dels regidors es podien fer en català i que després s’haurien de traduir al francès.
El tribunal recorda que, segons l’article primer de la llei del 4 d’agost del 1994, la llengua francesa és «un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, i és la llengua de la República en virtut de la constitució». I afegeix que l’article 21 de la mateixa llei sobre la protecció de les llengües minoritzades i la seva promoció fixa que les disposicions «no impedeixen l’ús de les llengües regionals ni en accions públiques i privades». En aquest sentit, la sentència afegeix que aquestes disposicions «ni prohibeixen ni autoritzen» els regidors a expressar-se en una «llengua regional» durant les seves intervencions.
L’article segon de la Constitució francesa, per tant, estableix que «l’idioma de la República és el francès» i «l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic», encara que l’article 75.1 consideri que les llengües regionals «pertanyen al patrimoni de França». D’aquesta manera es considera que els documents administratius s’han de redactar en francès. El tribunal considera que la modificació del reglament contravé l’article 2 de la Constitució, encara que contempli l’obligació d’acompanyar la intervenció en català d’una traducció al francès.
Però, admet que les disposicions de l’article no impedeixen que les deliberacions i intervencions dels regidors, «un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes al català».
