L’Escola de Formació Guillem Agulló ha presentat un nou informe amb dades inèdites sobre el viratge a la dreta en les actituds polítiques en les noves generacions. Tal com ha assenyalat el president d’Òmnium Cultural i director de l’Escola, Xavier Antich, la recerca vol contribuir a «analitzar rigorosament la realitat per a poder transformar-la». Lluny de la criminalització i l’assenyalament al jovent, Antich ha insistit que per revertir la situació de desafecció política «cal incorporar les preocupacions i necessitats dels joves a l’agenda política i social del país».

Durant la roda de premsa de presentació, que ha comptat amb la presència de Marc Guinjoan, investigador i coautor de l’informe; Didac Amat i Mariona Lladonosa, membres de la Junta Directiva d’Òmnium; i representants de les organitzacions juvenils col·laboradores de l’Escola, Antich ha subratllat que «l’única manera de combatre l’estigmatització i l’avenç del discurs d’odi és millorar les condicions de vida dels més joves», i ha instat la societat catalana i les institucions a treballar en aquesta línia: «Davant del gir reaccionari global, de l’atomització de la societat i dels atacs a la nostra llengua i cultura per part de l’Estat, és imprescindible que el nostre projecte sigui expansiu, democratitzador i tan ampli i divers com ho és el nostre país i la nostra joventut».

L’informe parteix d’una enquesta a 900 persones, 600 d’entre 18 i 34 anys, i 300 de més de 35 anys, amb l’objectiu de comparar actituds segons edat i gènere en àmbits rellevants per al futur del país: llengua i identitat, percepció de l’extrema dreta, legitimitat de les formes de protesta i participació en organitzacions i moviments polítics. Segons un dels seus autors, Marc Guijoan, les dades revelen l’existència d’un marcat moviment conservador i d’allunyament de valors cabdals del sobiranisme entre els joves del país, especialment dels nois: «Són els més espanyolistes, els que perceben menor utilitat a la llengua i els que la defensen menys». Guinjoan també ha assenyalat que els nois joves són «els més escèptics sobre el canvi climàtic, menys favorables a la immersió, menys favorables a pagar impostos, menys feministes, i els que perceben l’amenaça de l’extrema dreta com a menys rellevant».

Davant d’unes dades que confirmen que l’onada reaccionària i antifeminista ha capitalitzat especialment el malestar d’aquest grup, Didac Amat ha ressaltat la importància d’anar a l’arrel del conflicte: «L’informe revela que les noves generacions consideren que la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i el canvi climàtic són les principals problemàtiques nacionals».

Per la seva banda, Mariona Lladonosa ha valorat que les dades posen en relleu el repte de preservar la llengua, la cultura i la identitat nacional sense deixar ningú enrere: «No podem avançar col·lectivament si les desigualtats segreguen la ciutadania». Per assolir aquesta fita, també ha insistit en el paper fonamental de la llengua com a eina de cohesió social: «Les noves generacions han superat l’essencialisme que alguns sectors encara ens volen imposar. Segons l’informe, els joves consideren catalanes totes aquelles persones que viuen a Catalunya i hi viuen, o estan en procés de viure-hi, en català». Ha tancat la intervenció amb una dada de consens que deixa enrere les diferències per edat: «Siguin joves o adults, més del 60% d’enquestats està d’acord que el català està en perill i s’ha de defensar».

El president d’Òmnium ha tancat la presentació amb el compromís de fer de l’Escola de Formació Guillem Agulló una eina al servei de la ciutadania per fer front a l’extrema dreta i abordar els debats clau del país.

Des del seu naixement, el 2022, l’Escola ha organitzat 140 sessions formatives arreu dels Països Catalans amb més de 3.400 participants i amb la col·laboració d’un centenar d’organitzacions. També ha presentat dos assajos i dues guies antifeixistes amb veus referents del territori, i ha posat en marxa el Com Dir-t’ho, un pòdcast d’actualitat política que ha estat seleccionat com un dels finalistes a la categoria de millor pòdcast conversacional dels Premis Sonors 2024.