Òscar Escuder ha estat reelegit president de Plataforma per la Llengua aquest dissabte, 16 de març, en el marc de l'Assemblea General Ordinària anual de l'entitat. Escuder seguirà al capdavant de l'organització durant els pròxims quatre anys i comptarà amb una executiva integrada per 25 persones més, de les quals 13 han estat elegides en aquesta assemblea. A més de la tria de les persones, l'Assemblea General Ordinària també ha servit per aprovar el pressupost i el pla d'activitats del 2024, i per avalar la memòria d'activitats i l'estat de comptes del 2023.

L'Assemblea General Ordinària s'ha celebrat aquest dissabte a l'Ateneu Barcelonès i ha estat conduïda per l'advocat Oriol Sagarra, soci de l'entitat. Com en les edicions anteriors, l'assemblea s'ha fet en format híbrid i ha permès als socis participar-hi i votar-hi de manera presencial i telemàtica. Després de la projecció d'un videoresum de l'activitat del 2023 i d'un parlament del president de l'entitat, Òscar Escuder, l'Assemblea ha votat els diferents punts de l'ordre del dia, que una àmplia majoria dels socis assistents ha validat.

En aquesta Assemblea General Ordinària anual s'escollien 13 càrrecs de l'executiva, atès que aquest organisme es renova de meitat en meitat cada dos anys, i ara fa dos anys ja es va escollir l'altra meitat de càrrecs. Enguany, els socis han reelegit Òscar Escuder com a president i han ratificat tots els candidats de la candidatura 'El futur, en català'. D'aquesta manera, Ivan Solivellas continuarà sent el delegat de les Illes Balears; Toni Royo, el del País Valencià; Marcel Padrós, el tresorer; Berta Serra, la coordinadora d'Educació; Carles Solà, el coordinador de Cultura, Lleure i Joventut, i Daniel Mundet, Susana Pérez, David Poudevida i Roger Torrents, vocals. A més, el fins ara vocal Eloi Planas passa a assumir la coordinació d'Activisme; Marina Garcias s'incorpora com a coordinadora d'Administracions públiques, i Xavier Dengra és el darrer dels nous vocals (i ocupa el lloc que abandona Àlex Hinojo). Pel que fa a la composició de l'executiva, durant l'Assemblea també s'han ratificat els tres membres que s'hi han incorporat per substitució d'altres membres en l'últim any: Mauro Mulas, com a delegat de l'Alguer, i Ariadna Mas i Teresa Vilà com a vocals.

En el seu discurs com a candidat a la presidència de l'entitat, Òscar Escuder ha recordat que l'aspiració de Plataforma per la Llengua és que arribi el dia que s'hagi de «dissoldre», en el sentit que, d'aquesta manera, la situació del català seria «de plena normalitat i no caldria l'existència d'una entitat de defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants». Escuder ha remarcat també que els components de la llista continuaran treballant per la conscienciació lingüística, la incidència institucional en l'àmbit polític i socioeconòmic, i també en els serveis lingüístics com a branques en la que s'estructura l'activitat de Plataforma per la Llengua. Escuder també s'ha posat com a una de les màximes obligacions com a president de l'entitat «afavorir l'increment de col·laboradors voluntaris arreu del domini lingüístic».

L'executiva es completa amb els membres que ja van ser triats fa dos anys o ratificats l'any passat: Mireia Plana a la vicepresidència, Francesc Marco com a secretari, Enric Balaguer com a delegat de Catalunya Nord, Conxita Güell com a delegada de Catalunya, i David Casellas, Carme Forcadell, Rosa de les Neus Marco i Marga Payola com a vocals. Payola, a més, és la coordinadora d'Internacional de l'entitat, i Agustí Tola, coordinador d'Empresa i Consum.

Els cinc eixos del full de ruta del 2024, aprovats

Més enllà dels noms, els socis també han aprovat la memòria d'activitats i l'estat de comptes del 2023, que han estat exposats per la vicepresidenta Mireia Plana i el tresorer Marcel Padrós. A més, l'Assemblea General Ordinària ha servit per ratificar el full de ruta de l'entitat per a aquest 2024. D'una banda, s'ha aprovat el pla d'activitats del 2024, que ha estat exposat per la directora de l'entitat, Rut Carandell, i de l'altra, s'ha aprovat el pressupost per fer-ho possible.

El pla d'activitats del 2024 es proposa actuar sobretot en cinc eixos: normalitzar i incrementar l'ús de la llengua en tots els sectors i els nous mercats, garantir l'ús i el prestigi de la llengua entre els joves, projectar la força de l'entitat i la seva xarxa de socis i activistes arreu del domini lingüístic, exercir com a principal agent de pressió i incidència política i judicial en favor de la llengua, i, en darrer lloc, generar discurs i ser referents en matèria lingüística.

Per normalitzar la llengua en els nous mercats i en tots els sectors, l'entitat reforçarà la promoció del català en àmbits d'oci, socialització i consum de masses, com l'esportiu o l'audiovisual; treballarà perquè les noves tecnologies incloguin el català; farà més campanyes dirigides a grans firmes internacionals per l'etiquetatge en català, i fiscalitzarà que es compleixi la normativa lingüística i per assessorar les víctimes de vulneracions de drets lingüístics.

Amb l'objectiu de prestigiar la llengua entre els joves i incentivar-ne l'ús, Plataforma per la Llengua continuarà «plantant cara per evitar el desmantellament de la llengua a l'escola valenciana i de les Illes Balears», i treballarà per fer efectiva la immersió a l'escola catalana. També farà créixer projectes propis com el SAGA, saló del gaming; impulsarà un canal propi de TikTok per arribar a públics més joves; donarà suport a nous referents i creadors de contingut en català a les xarxes socials, i incidirà en sectors d'oci i consum juvenils.

Pel que fa a l'acció territorial, es reforçarà l'activisme a peu de carrer arreu del domini lingüístic i també l'activisme a les xarxes socials. A més, Plataforma per la Llengua vol incrementar aquest any l'acció a les Illes Balears i al País Valencià, i obrir delegacions a Andorra i la Franja de Ponent.

Una de les grans tasques de l'entitat, l'assessorament i la denúncia en casos de discriminacions lingüístiques, es continuarà reforçant i s'apostarà, com sempre, per la litigació estratègica per la via judicial, per l'assessorament personal a les víctimes o per les denúncies comunicatives en els casos més greus o que poden ajudar més a sensibilitzar la població. En paral·lel, l'entitat continuarà fent pressió i assessorant les administracions perquè garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania, i farà feina de sensibilització perquè tant els ciutadans com les empreses siguin coneixedores d'aquests drets lingüístics en l'àmbit del consum.

En darrer lloc, Plataforma per la Llengua apostarà per «generar encara més discurs lingüístic» per capgirar els discursos que han minoritzat històricament la llengua i han contribuït a restar-li importància i a reduir-ne l'ús social. Per fer-ho possible, l'entitat organitzarà debats, com els de Semicercles, sobre la situació del català i el seu estatus legal, i serà present a centres educatius i universitats amb materials i tallers.