La Plataforma per la Llengua va intervenir el passat divendres, primer de desembre, al Fòrum sobre les Qüestions de les Minories de l'ONU, que s'ha celebrat a Ginebra (Suïssa), per a reclamar a les Nacions Unides que intervinguin per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants als centres de salut. Òscar-Adrià Ibàñez, cap de les àrees d'Internacional i Drets Lingüístics i Administracions de l'entitat, ha denunciat que cada vegada costa més que els pacients siguin atesos en català i ha fet diverses peticions al relator especial de l'ONU per a les Minories, Nicolas Levrat.

En concret, Ibàñez ha demanat tant al relator com a la Secretaria del Fòrum (triada pel Consell de Drets Humans de l'ONU) que protegeixin els drets lingüístics dels parlants de llengües minoritzades autòctones també en l'atenció sanitària i que garanteixin que en els equipaments socials hi hagi la possibilitat d'atendre'ls en les seves llengües. Per això, el representant de l'entitat també ha demanat que es dotin els sistemes sanitaris de prou recursos per fer-ho possible i que es formin els treballadors en aquestes llengües, també en els estudis universitaris de medicina, infermeria i altres branques de l'àmbit de la salut. Convé destacar que, actualment, la majoria de noves col·legiacions mèdiques a Catalunya són de persones que no han nascut ni estudiat a Catalunya. En el cas de les Illes Balears, a més, més del 80% dels professors de medicina fan les classes exclusivament en castellà, segons el darrer estudi d'usos lingüístics a la UIB. En últim lloc, el representant de Plataforma per la Llengua també ha demanat al relator que, de cara a futurs nous instruments internacionals, treballi per a incloure el tractament en la llengua inicial o familiar com a dret específic de les minories.

Per defensar l'atenció sanitària en català, Òscar-Adrià Ibàñez ha apel·lat a la investigació publicada a la revista de l'Associació de Metges del Canadà (CMAJ) que conclou que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i un menor risc d'efectes adversos i de mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. El mateix passava amb els pacients que no tenien ni l'anglès ni el francès com a llengua materna. Ibàñez ha recordat que, malgrat que la investigació demostra que atendre els pacients en la seva llengua en millora el pronòstic, l'ús del català amb els metges ha caigut vuit punts a Catalunya en els últims quinze anys (del 47 % al 39 %) i que el sistema sanitari és l'àmbit en què més queixes per discriminacions lingüístiques es registren tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Balears.

16a edició del Fòrum sobre les Qüestions de les Minories

El Fòrum sobre les Qüestions de les Minories s'organitza anualment i té la voluntat de promoure el diàleg i la cooperació sobre qüestions relatives a les minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques, així com de recollir propostes per a millorar la protecció internacional d'aquestes comunitats. L'edició d'enguany ha servit per abordar els reptes que afronten les minories d'arreu del món per enfortir la seva participació social i econòmica i perquè se'n garanteixi la igualtat i la inclusió socials. A partir de les aportacions fetes per totes les organitzacions, el relator especial per a les Minories en farà un resum amb un conjunt de reclamacions i recomanacions que presentarà al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

A més de Plataforma per la Llengua, hi ha intervingut Václav Bálek, president del Consell de Drets Humans de l'ONU, i Tangi Louarn i Davyth Hicks, vicepresident i secretari general de l'European Language Equality Network (ELEN). També hi han participat Vesna Crnić-Grotić, presidenta del comitè d'experts del Consell d'Europa que fa seguiment de la CELRoM; Fernand de Varennes, l'anterior relator especial de l'ONU per a les Minories; Anna-María Bíró, presidenta de l'institut Tom Lantos, una organització amb un enfocament particular en les comunitats jueves, gitanes i hongareses, o Elin Haf Gruffydd Jones, presidenta d'ELEN.