Les universitats públiques catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdL, UdG, URV i UOC), els principals sindicats del país (CCOO, UGT, USOC, Intersindical i Unió de Pagesos) i les patronals (Foment del Treball, Pimec, la Cambra de Barcelona, Cecot, FemCat, Confederació de Cooperativistes de Catalunya), juntament amb Òmnium, han enviat una carta conjunta als estats membres de la Unió en la qual posen en valor que el català el parlen deu milions d'europeus, per sobre d'altres llengües que sí que són oficials, com ara el portuguès, el txec o el suec.

«Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon únicament a la voluntat política dels estats membres», sosté el document, que assenyala com el reglament s'ha modificat en set ocasions.

La missiva recorda que, malgrat ser la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea, «el català no compta encara amb el reconeixement d'oficialitat». És per aquest motiu que les entitats reclamen el «suport» dels estats membres.

«El català no compta encara amb el reconeixement d'oficialitat per part de la Unió Europea. Amb el seu suport tenim una oportunitat històrica per aconseguir-ho, enfortint la Unió Europea i els seus valors fundadors d'igualtat, justícia i multilingüisme», diu la carta, que recorda que el català està «present a tres dels estats membres».

Entre els arguments que posen les organitzacions damunt la taula hi ha l'oficialitat com a «protecció legal clau» davant de fenòmens com «la globalització, les noves tecnologies i les noves formes de comunicació».

A conseqüència de no ser oficial, afegeixen, «els deu milions de catalanoparlants no trobem protecció en àmbits clau que es regulen cada cop més des de les institucions europees, com l'etiquetatge, l'audiovisual, les tecnologies, les xarxes socials o les intel·ligències artificials».

Aquesta carta oberta recorda com, el 1978, després de 40 anys de dictadura, el català va tornar a ser oficial a Espanya, un fet que ha permès, diuen els firmants, normalitzar la llengua i recuperar la seva salut. Consideren que ara és el moment perquè el pas el faci la Unió Europea.

Per aconseguir-ho, en paral·lel a aquesta carta, Òmnium ha posat en marxa una campanya que reforçarà en les properes setmanes i la farà en diferents llengües que sí que són oficials a les institucions comunitàries.

Després de l'acte, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha afirmat que no espera «cap altra resposta» a la carta que «una llengua amb deu milions de parlants compti amb l'oficialitat» i no s'ataqui la «llibertat d'oportunitats».

Per Antich, l'oficialitat és «un pas endavant important i essencial». No obstant això, també ha posat el focus sobre la necessitat d'«enfortir l'ús social» de la llengua. «Encara som a anys llum d'una situació plenament normalitzada», ha alertat el dirigent de l'entitat cultural.