La prova d'avaluació del Batxillerat per a l'accés a la Universitat del curs 2023-2024 mantendrà el format de cursos anteriors, amb el mateix nombre de matèries a exàmens: l'obligatòria de la modalitat i tres comuns (4 en el cas de les comunitats autònomes amb llengua cooficial), encara que els alumnes hauran de triar entre examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia.
El Ministeri espanyol d'Educació i Formació Professional ha presentat aquest dimecres l'esborrany de l'Ordre per la qual es determinen les característiques, el disseny i el contingut de l'EBAU per al curs 2023-2024 a estudiants, famílies, directors d'institut, comunitats autònomes i universitats.
El document serà sotmès a exposició pública des d'avui, moment en el qual els col·lectius interessats podran fer arribar les seves consideracions i aportacions a aquest.
Els estudiants que es presentin a l'EBAU aquest curs s'examinaran de Llengua Castellana i Literatura II, Llengua Estrangera II i la matèria específica obligatòria de la modalitat. En les comunitats autònomes amb llengua pròpia, també ho faran d'aquesta matèria.
En compliment de la Llei educativa, els alumnes hauran de triar si examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia. Aquells que desitgin pujar la seva nota d'admissió podran també examinar-se de, almenys, altres dues matèries de modalitat de segon curs de Batxillerat.
Així mateix, l'alumnat podrà examinar-se d'una segona llengua estrangera diferent de la que hagués cursat com a matèria comuna i la nota podrà ser tenguda en compte per les universitats en el procés d'admissió.
L'esborrany de l'Ordre només recull els canvis mínims necessaris per a adaptar-la a la Llei d'Educació i als nous currículums ja que la implantació de la nova EBAU queda ajornada fins a la formació de nou govern.
Per tant, les proves avaluaran el grau d'adquisició de les competències específiques de les corresponents matèries dels nous currículums a través de l'aplicació dels criteris d'avaluació recollits en el Reial decret que estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat, que constituirà el marc de referència per a determinar el seu contingut.
En aquest curs, per primera vegada, es presentaran a la prova els estudiants que hagin cursat la nova modalitat de Batxillerat general, introduïda per la Llei d'Educació aprovada en 2020.
El text també recull les dates en les quals les comunitats autònomes hauran de convocar les proves. Així, en el cas de la convocatòria ordinària, els exàmens hauran de realitzar-se abans del 14 de juny i els resultats hauran de publicar-se abans del 28 d'aquest mateix mes.
En el cas de l'extraordinària, les comunitats autònomes que decideixin fer-la al juliol, hauran de fer-ho abans del dia 12 i publicar els resultats abans del 19. Si trien setembre, les dates límit seran el 13 i el 20.
