La Plataforma per la Llengua organitza, el dissabte 28 d'octubre, un seminari per a abordar els diferents models de reconeixement de les llengües i per a contraposar els que són igualitaris, com els de Suïssa, Bèlgica o el Canadà, amb el model de l'Estat espanyol, que és desigual i jeràrquic. La jornada es farà a la Casa Convalescència de Barcelona a partir de les 9 h i fins a les 14 h, i s'organitza en el marc d'un nou paraigua, Semicercles, amb el qual l'entitat vol impulsar seminaris periòdics que contribueixin a dotar els catalanoparlants de nous discursos lingüístics a partir de la col·laboració entre l'àmbit acadèmic i la societat civil. La jornada comptarà amb les ponències dels professors Joan Vergés (UdG), Vicenta Tasa (UV), Eva Pons (UB) i Elin Haf Gruffydd Jones (Universitat de Gal·les Trinity Saint David), que també presideix l'European Language Equality Network (ELEN). Tothom que ho vulgui ja s'hi pot inscriure, a través del portal www.semicercles.cat.

Semicercles i el seminari d'enguany donaran continuïtat al seminari del 2022, que l'entitat va dedicar al supremacisme lingüístic castellà, un ideari propi del nacionalisme espanyol hegemònic, que és darrere del reconeixement antiigualitari de les llengües en la Constitució i les lleis de l'Estat espanyol. En l'edició d'enguany, titulada Les democràcies lingüístiques i el cas espanyol, es parteix de la base que l'Estat espanyol s'ha caracteritzat pel reconeixement exclusiu o privilegiat del castellà i el no reconeixement, o un reconeixement inferior, dels altres idiomes propis del territori estatal. Tot i que aquesta jerarquia, legitimada per la ideologia del poder, ha estat normalitzada per molts catalanoparlants, la Plataforma per la Llengua vol evidenciar que no és pas natural ni espontània. En altres estats, anomenats «democràcies lingüístiques» per l'entitat, el reconeixement de les llengües patrimonials és igualitari i tots els grups lingüístics tenen els mateixos drets davant la llei. El contrast entre totes dues realitats ha de servir per impulsar una nova comprensió dels drets lingüístics i per fer visibles les possibilitats existents que els legisladors tenen a l'abast en la gestió de la diversitat.

Amb una durada aproximada de mitja hora, com totes les ponències, la primera intervenció anirà a càrrec del professor titular de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Girona Joan Vergés i Gifra. Vergés analitzarà l'estat del debat sobre el reconeixement de les llengües en un pla filosòfic i abordarà conceptes com els de personalitat i territorialitat, la noció de lingua franca, la dignitat dels parlants, el multiculturalisme, la construcció de la identitat i el nacionalisme.

A continuació, serà el torn de la professora de Dret Constitucional i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, Vicenta Tasa, que parlarà dels models d'estat igualitaris partint de l'anàlisi de la realitat suïssa i confrontant els models d'igualtat i seguretat lingüística amb els models, com l'espanyol, que s'estructuren sobre la jerarquia i la supremacia lingüística. Mentre que als països amb seguretat lingüística es reconeix el plurilingüisme en les institucions federals i l'oficialitat exclusiva de cada llengua al seu territori, en els sistemes amb jerarquia lingüística es privilegia una llengua determinada i només es té per important la supervivència i el prestigi internacional d'aquesta llengua.

Després d'un torn de preguntes, es farà un recés d'uns quaranta minuts, en què la Plataforma per la Llengua convidarà ponents i assistents a un refrigeri, amb la voluntat de facilitar un espai de debat distès per poder compartir coneixements i punts de vista, gràcies al qual els acadèmics i activistes puguin conèixer-se. La segona meitat del matí arrencarà amb la ponència d'Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. Pons abordarà el model de reconeixement de les llengües a la Constitució espanyola del 1978 i en destacarà el caràcter jeràrquic i desigual. La professora, també exdirectora de la Revista de Llengua i Dret, es fixarà igualment en l'evolució de la jurisprudència constitucional en matèria de drets lingüístics i el tomb restrictiu que va prendre després de la sentència del 2010 sobre l'Estatut de Catalunya.

Finalment, la jornada es tancarà amb una ponència d'Elin Haf Gruffydd Jones, professora de Diversitat Lingüística i Indústries Culturals a la Universitat de Gal·les Trinity Saint David, que donarà una visió de la situació de les minories lingüístiques a Europa i del seu estatus i reconeixement legal. En aquesta ponència es parlarà de la coexistència de les llengües minoritàries o minoritzades amb les llengües estatals, i dels reptes que tenen per perviure.

Un nou seminari per a repetir l'èxit de la primera edició

El seminari sobre el supremacisme lingüístic castellà, organitzat el primer d'octubre del 2022, va ser un èxit d'assistència i va ser molt valorat pels assistents i els socis de l'entitat. La jornada d'ara fa un any, titulada La substitució lingüística: l'obsessió del supremacisme castellà, va omplir la Casa Convalescència amb dos-cents assistents que van poder sentir les ponències dels acadèmics Christiane Stallaert, Juan Carlos Moreno Cabrera, Francesc Bernat i Ferran Suay. L'edició de l'any passat va servir per analitzar les idees que basteixen el discurs lingüístic del nacionalisme espanyol, que presenta el castellà com una llengua comuna de tota la població i que, des de les institucions estatals, mira de fer-ho realitat a través de lleis que imposen el castellà i limiten els drets dels parlants d'altres llengües pròpies de l'Estat. Les conferències de les ponències del seminari del 2022 es poden trobar en vídeo al canal de YouTube de l'entitat.

L'èxit d'assistència i l'impacte que el seminari va tenir sobre el discurs públic en matèria de llengua ha motivat la decisió de la Plataforma per la Llengua de crear Semicercles i organitzar seminaris de manera regular. Els primers passos per canviar les realitats injustes són entendre que ho són, qüestionar-ne les bases ideològiques i proposar-hi alternatives. Semicercles vol ajuntar acadèmics i activistes en aquesta missió de sensibilització social i transformació del debat públic.