nubes dispersas
  • Màx: 13.38°
  • Mín: 9.19°
13°

El ministre d'Exteriors espanyol «no té constància de l'oposició de cap Estat europeu» a la l'oficialitat del català a la UE

El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern espanyol en funcions, José Manuel Albares, ha assegurat que el Govern espanyol no té constància de l'oposició de cap Estat europeu membre a la inclusió de català, gallec i basc en el reglament lingüístic de la UE i per tant confia que la «proposta ferma» plantejada tiri endavant el pròxim 19 de setembre.

Així ho ha expressat en una entrevista amb Europa Press, després que el passat 17 d'agost enviàs una carta al Consell de la UE, que precisament aquest semestre presideix Espanya, perquè s'iniciïn els procediments per a incloure les «llengües espanyoles diferents del castellà que gaudeixen d'estatut oficial a Espanya» en el règim lingüístic de la UE.

«La proposta del Govern espanyol és clara i ferma», ha subratllat Albares, que després de l'enviament de la carta havia reconegut que formava part de l'acord al qual s'havia arribat amb Junts perquè els independentistes catalans fessin costat a la socialista Francina Armengol per a ser presidenta del Congrés, complint així amb els «fets comprovables» reclamats per Carles Puigdemont.

El ministre ha explicat que ja ha parlat de la qüestió amb molts dels seus col·legues europeus i també va aprofitar la reunió informal de ministres d'Exteriors de la UE a Toledo d'aquest dijous per tractar aquesta qüestió atès que, a petició d'Espanya, s'inclourà en l'ordre del dia del pròxim Consell d'Assumptes Generals (CAG) el 19 de setembre.

«No em consta que hi hagi cap país, ni públicament, ni oficiosament, que s'hagi oposat de moment a aquesta petició espanyola», ha assegurat, reconeixent que «efectivament, el reglament i els tractats són molt clars sobre aquest tema i és necessari unanimitat del Consell».

«Per això ho durem al Consell d'Afers Generals i treballam per a assolir aquesta unanimitat», ha afegit, confiant que «el dia 19 puguem prendre una decisió sobre aquest tema».

Segons ha explicat, el Govern ha consultat amb els serveis jurídics del Consell que li han traslladat que el CAG, com a formació del consell, és «perfectament vàlid» per a prendre una decisió sense necessitat que s'elevi a nivell de líders.

Sense calendari previst

Quant al calendari perquè català, basc i gallec tenguin plenament el mateix estatus que l'espanyol i les altres 23 llengües oficials que actualment hi ha a la UE, el ministre ha reconegut que «és difícil preveure'l».

«No em puc pronunciar fins a veure com es desenvolupa el debat el dia 19 de setembre», ha afegit, assegurant que fins llavors continuarà explicant als seus col·legues el «plantejament molt clar» del Govern espanyol.

Albares ha recordat que ja en 2004 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero «va expressar aquest desig, encara que no va presentar formalment, com hem fet en aquest cas, aquesta sol·licitud» i fa un any ell mateix va enviar una carta a la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, per sol·licitar l'ús de les llengües cooficials en els plens.

Actualment a la UE hi ha 24 llengües oficials. L'última a incorporar-se va ser el croat en 2013, amb l'entrada d'aquest país a la UE. El gaèlic es va fer oficial en el 2007 (Irlanda es va incorporar en 1973).

No obstant això, encara que el gaèlic va ser reconegut com a llengua oficial i de treball de la UE en 2007, no va ser fins a l'1 de gener de 2022 quan va obtenir el seu estatus ple com a tal, després que el Govern irlandès sol·licitàs en el 2015 que s'iniciàs el procés gradual per a això, ja que inicialment hi havia una excepció aprovada pel Consell i no tots els documents eren traduïts a aquest idioma.

Pel que fa a l'exigència formulada també pels independentistes d'una llei d'amnistia i si aquesta seria entesa a Europa pels seus socis, Albares evita pronunciar-se, remetent a allò que va dir el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, qui va dir que «el mètode és el diàleg i el marc és la Constitució».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Potser, fa 6 mesos
Tan sols el seu?
Valoració:4menosmas
Per MMXXIX, fa 6 mesos
"...ha recordat que ja en 2004 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va expressar aquest desig, encara que no va presentar formalment". Això sí que és jugar i fer malabarismes. El 2004 no es va fer res de res!!!, com era d'esperar del govern Zapatero i del psoe.
Valoració:10menosmas
Per Quina barra, fa 6 mesos
Ell que sempre n'ha estat contrari, ara surt amb aquestes. S'ha de tenir barra de sobres.
Valoració:6menosmas
Per Xx (ver), fa 6 mesos
Fins a l,actualitat la disconformitat i
oposició per a que el català fos a l,UE sempre havia partit de Ñaña, i de cap altre lloc. A veure si ara canvia de veres.
Valoració:5menosmas
Per Patriota, fa 6 mesos
Atares, Atares ? Quién es Atares?
Valoració:-7menosmas
Per cremat, fa 6 mesos
El català a la UE l'haurien d'haver duit ja fa dècades Espanya, França i Itàlia, els estats de la unió on es parla.
Valoració:11menosmas
Per ido no, fa 6 mesos
A Francia no le conviene
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente