Plataforma per la Llengua, en una iniciativa coordinada amb l'eurodiputat irlandès Chris MacManus, ha aconseguit que el Consell de la Unió Europea desmenteixi que el Govern espanyol hagi sol·licitat mai que el català esdevingui llengua oficial de la Unió Europea.
En resposta a una pregunta formal de l'eurodiputat irlandès en aquesta institució, el Consell també afirma que perquè una llengua esdevingui oficial a la Unió Europea, tan sols cal «que ho decideixin per unanimitat» els estats membres que la conformen -a través del Reglament que estableix quines són les llengües oficials-, i no cal reformar cap Tractat europeu.
Aquestes dues afirmacions -que no s'ha demanat mai fins ara l'oficialitat del català i que no cal una reforma dels Tractats per aconseguir-la- contradiuen «frontalment» el que ha afirmat diverses vegades el Govern espanyol sobre aquesta qüestió.
Segons ha explicat Plataforma per la Llengua, a final de 2021, el ministre d'Afers Exteriors José Manuel Albares va declarar que el govern Zapatero ja havia sol·licitat l'oficialitat el 2004 i que «se'ls havia denegat la petició» perquè era una reforma que requeria la modificació dels Tractats.
A partir d'aquest dissabte, l'Estat espanyol ostenta la presidència rotatòria d'aquesta institució fins a final del 2023, un fet que succeeix una vegada aproximadament cada tretze anys. Per això, Plataforma per la Llengua reclama que «s'aprofiti l'oportunitat que té ara Espanya per situar temes a l'agenda i negociar prioritats, i que sol·liciti la reforma del Reglament núm. 1 del 1958 del Consell, per incloure el català com a llengua oficial de la UE».
Plataforma per la Llengua recorda que aquest reglament ja s'ha modificat fins a 7 vegades per afegir-hi noves llengües oficials. En un acte celebrat dimarts passat per reclamar l'oficialitat, amb la participació del periodista Antoni Bassas, el jurista Narcís Mir i el cantautor Halldor Mar, la vicepresidenta de l'entitat Mireia Plana va declarar: «Hi ha nou reunions en el marc de la presidència espanyola des de l'1 de juliol fins al dia de les eleccions. Nou reunions que són nou oportunitats perquè el govern de Sánchez faci aquesta petició als col·legues de la institució que ara presideixen».
Al febrer, més de 70 entitats i 50.000 particulars van donar suport a un manifest per demanar l'oficialitat del català. Entre les signants, hi ha el Futbol Club Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, les Cambres de Comerç de Terrassa, Girona i Barcelona, l'Hospital Clínic, la CECOT, la Intersindical, Escola Valenciana, Obra Cultural Balear i l'STEI de les Illes Balears.
