L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha reunit les universitats vinculades a la Xarxa Vives per analitzar la situació del català en l'àmbit científic. L'objectiu de la trobada, que va tenir lloc el divendres 31 de març a la seu de l'institut, va ser posar en comú la situació del català en els centres que formen part de la Xarxa, institució que aplega vint-i-dues universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya.

La reunió la van presidir Teresa Cabré, que encapçala l'Equip de Govern de l'IEC; Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i Eva Alcón, presidenta de la Xarxa Vives d'Universitats i rectora de la Universitat Jaume I.

Durant la reunió es va plantejar la necessitat de reivindicar el català com a llengua amb plena capacitat per a fer i divulgar ciència. En aquest sentit, el consens va ser general: els assistents es van mostrar convençuts que l'ús del català en la recerca «contribueix al prestigi de la llengua».

Cabré va subratllar que «una llengua, per a ser completa, s'ha d'utilitzar en tots els registres» i va afegir que «el català és un valor que compartim i només nosaltres podem defensar-lo. La responsabilitat d'aquesta decisió no és només de cada individu, sinó que també és un compromís col·lectiu encapçalat per cada organisme i pel Govern de la Generalitat».

Els representants de la comunitat universitària van posar en comú la «preocupació» per «la regressió de l'ús del català» en general i, més especialment, en determinats àmbits d'expressió i comunicació i per a determinades funcions. La recerca, entesa com un àmbit complex i multidimensional, n'és un exemple.

La trobada pretén ser el punt de partida d'un procés de reflexió que desemboqui en «noves mesures» que tinguin en compte un equilibri necessari entre la internacionalització i l'afirmació de la llengua catalana.

Entre les propostes que es van posar sobre la taula destaquen: garantir la presència del català en la presentació i cloenda de les activitats públiques de recerca realitzades en el territori catalanoparlant; fomentar els plans d'acollida en els grups científics; invertir en eines tecnològiques d'interpretació interlingüística oral, i replantejar alguns criteris d'avaluació i acreditació de professors, investigadors, activitats i publicacions, de manera que, a més de la valoració de la qualitat i l'impacte professional i social del contingut, també valorin i potenciïn l'ús de la llengua catalana.

Van assistir a la trobada, entre altres representants dels centres universitaris i de la Generalitat de Catalunya: Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona; Javier Lafuente, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Daniel Crespo, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya; Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull; Joaquim Salvi, rector de la Universitat de Girona; Josep Pallarès, rector de la Universitat Rovira i Virgili; Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya; Alfonso Méndiz, rector de la Universitat Internacional de Catalunya; Rafael Rodríguez-Ponga, rector de la Universitat Abat Oliba CEU; Miquel Nicolau, rector de la Universitat d'Andorra; Ivan Auguet, rector de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, i Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Van excusar l'assistència els rectors de les universitats de Lleida, les Illes Balears, València i Alacant, així com el president de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), Xavier Grau.

Per part de l'IEC, hi van ser presents els membres del Consell Permanent de l'IEC: Maria Corominas, Àngel Messeguer, Pere Puigdomènech, Alícia Casals, Nicolau Dols i Jaume Guillamet.

El conseller Nadal va manifestar el compromís del Govern català amb la llengua: «Ens comprometem i ens conjurem a capgirar la situació del lliscament progressiu i per decantament cap al predomini de l'anglès en l'àmbit de la recerca en detriment del català».