nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
23°

Resum de la visita de la líder indígena peruana Lourdes Huanca a Mallorca

Tot d’una que m'assabent que el Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca aconsegueixen i confirmen la venguda a Mallorca, durant quatre dies seguits, de la lideressa peruana indígena feminista LOURDES HUANCA (de qui no he sentit a parlar mai fins aleshores), em pos a veure’n l’activitat que desplega aquesta camperola, en l'actualitat, arreu d’Europa.

Veig que surt del Perú el 9 de gener de 2023, inicialment amb la intenció de romandre uns pocs dies a Europa i de retornar al seu país. El fet és, emperò, que a hores d’ara ja n’hi duu prop de tres mesos, recorrent diversos països europeus, de nord a sud...

El primer de tot que detect és que els mitjans oficials de comunicació la posen verda! Li diuen de tot! Com a presidenta i fundadora de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), rep els atacs més furibunds per part dels mitjans i les instàncies progovernamentals peruanes.

Fins al punt que l’arriben a presentar com a mentidera, terrorista, falsejadora de la realitat, aprofitada, corrupta...

Allò que vaig veient, emperò, és que des que aterra a Holanda, l’endemà mateix d’haver sortit de Lima, es fa present a Brussel·les on manté contactes diversos amb diputats europeus.

A París, davant la tomba del poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco, César Vallejo, l’acompanyen peruans residents a França.

A Suïssa, fa anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, on es troba amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors.

A Berlín, manté contactes nous amb personalitats diverses.

A Oslo, rep el suport de Comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina.

M’adon també que un bon dia aterra a l’Estat espanyol. A Euskal Herria, rep el suport d’assistents a l’acte convocat l’1 de març a la plaça de la Virgen Blanca, a Gasteiz.

A Madrid, li organitzen trobades amb referents polítics i socials de primer nivell.

A Catalunya, contacta amb formacions polítiques de les esquerres que, a Barcelona, fan suport conjunt i ferm a les seves denúncies de violacions dels drets humans al Perú.

Mallorca no en pot quedar al marge. I gràcies al Col·lectiu de Peruans Residents, personificat en Pedro i Sarinova, aconsegueixen d’engrescar-hi entitats i organismes que fan suport a la lluita que duu a terme la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA.

Amb moltes ganes que Mallorca aprofiti aquesta visita, d'una dona, lideressa camperola, indígena, aimara, feminista, defensora dels pobles i les nacions originàries, presidenta d'una entitat social que no constitueix cap partit polític, em pos a fer promoció d’una venguda a Mallorca, tan singularment significativa en la lluita dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.

El mateix dia que ella arriba a l’illa, durant més de dues hores seguides es fa present a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.) i davant d’una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, al final, li fan preguntes, hi desplega una xerrada-conferència summament interessant.

Gràcies al bon i exquisit enregistrament efectuat per Agustí Baró i Bauló, podem gaudir de la gravació íntegra d’una trobada tan singularment significativa:

Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes, la moderadora peruana Sarinova, i jo mateix, mir de dir-hi quatre paraules, amb moltes més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir ella, a tots els assistents, recent acabada d’arribar aquell mateix dia a Mallorca, des de l’aeroport de Frankfurt.

Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.

Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï de procedències diverses:

Representants de partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, etc.

Agraesc a CC.OO. que cedeixi el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.

Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.

Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars més actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí, el GOB i l’entitat Entrepobles.

Amb la seva venguda d'ara a Mallorca, ens exposa la visió que ella i la seva organització tenen sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge planer, concret, i amb el seu estil característic.

Són quatre dies de trobades intenses: amb organitzacions sindicals i partits polítics, amb entitats de la societat civil, amb col·lectius de gent peruana resident a l’illa, i, també amb representants de les administracions públiques illenques.

Miram de preparar-ne les trobades institucionals.

Durant la visita al Parlament de les Illes Balears, manté conversa i contacte directe amb el representant d’aquestes Illes nostres a les Corts Generals Espanyoles, el senador Vicenç Vidal Matas, com també amb el diputat autonòmic Joan J. Mas Tugores «Collet», tots dos de la formació política Més per Mallorca.

Al Govern de les Illes Balears és rebuda al despatx de la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago amb qui intercanvia propostes i suggeriments de col·laboració institucional encaminada a l’empoderament de les dones en la construcció d’una societat peruana més igualitària.

Al Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, (on, malauradament, no he pogut assistir, per qüestions de caràcter domèstic...) és rebuda pels representants de Més per Mallorca que la hi acullen.

El Parc de les Estacions és l’indret que trien Amics de la Casa del Poble, el GOB i altres entitats, per mantenir-hi una convocatòria cívica, on LOURDES HUANCA es dirigeix a la concurrència, explicant la situació actual que viu el Perú, des d'una perspectiva indígena, dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.

La Plaça d’Espanya, de Ciutat, on acostumen a concentrar-se els membres del Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, per denunciar-hi públicament les violacions de drets humans que estan perpetrant al Perú les autoritats governamentals, és el lloc escollit per a la seva darrera intervenció pública a Mallorca.

Sens cap dubte ni un, aquests quatre dies de presència activa de LOURDES HUANCA a Mallorca ens serveixen per tenir al nostre abast una informació més directa i personal, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, amb més elements de judici.

Hem tengut l’oportunitat d’escoltar, en directe, la veu d’una representant indígena peruana, camperola, feminista, lluitadora aferrissada en la defensa i la protecció de les nacions originàries, tan presents i molt vives a certs territoris d’Amèrica Llatina. Entre d'altres, Perú.

Em faig meu aquell proverbi incaic, escrit en quítxua, que diu: "el hatum ama sua ama llula ama quella". L'important és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul (referint-se a qualsevol persona que vulgui comportar-se com a ser humà, membre d'un col·lectiu profundament solidari).

Visca el Perú, en democràcia plena!

Publicat al blog Sóc un rodamón

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any
Hombre, Vero, si consideras cultura sabia que los tlaxcaltecas se dedicaran día sí y día también a abrirle la cabeza a los cholultecas, o que los mayas abrieran en canal a la peña para sacarles el corazón, o que la conquista de Guatemala fuera básicamente una guerra civil entre indígenas, con líderes indígenas (literalmente encumbrados por la gracia de los dioses, e intocables) y que los españoles sólo tuvieran que esperar desde las gradas admirando el espectáculo, tienes un concepto de la sabiduría un tanto peculiar.
Otra cosa es creer que aquello era como un reportaje de la Sarmiento; con guaraníes tumbados en las hamacas de un chamizo comiendo larvas.
Pero bueno.
Tranqui, la UNED siempre tiene matrícula abierta sin límites de edad.
Pero, oye, que cada cual……
Valoració:-1menosmas
Per antifa (el ver), fa dervers d'un any
Tenc un gran respecte i admiració pels pobles indígenes i la seva cultura sàvia. Així dedueixo que la filosofia dels colons castellans, dita per ells, seria 'sua, llula, quella'. Una definició exacta dels messetaris.
Valoració:0menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any
Cuidado, que entra una frase nueva en mi colección:

“Tenemos exceso de sudamericanos fachas traídos a España por la derecha para acabar con nuestra tierra”.

Entra directamente al top 5.

Insuperable.
Valoració:-2menosmas
Per Sudamèrica és molt gran, fa dervers d'un any
No, Catalinero. El que tenim en excés, son sudamericans fatxes, als que han duit les dretes per acabar amb el nostre poble i sembrar la discòrdia.
Però la gent com aquesta senyora, és benvinguda i ben rebuda. I també lluita contra el mateix i els mateixos que lluïtam noltros.
Valoració:10menosmas
Per Catalinero, fa dervers d'un any
ja tenim massa bolivarians/comunistes per aqui
Valoració:-7menosmas
Per Menphot, fa dervers d'un any
I la podrem votar, a aquesta dona? Perquè ens cal gent així...
Valoració:4menosmas
Per Marco Polo, fa dervers d'un any
Qui li paga les pespeses de tan llarg viatge?
Valoració:-5menosmas
Per Machu Pichu, fa dervers d'un any
Sendero Luminoso no acepta haber perdido el poder. Pedro Castillo dio un golpe de estado
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente