algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 13.97°
17°

Alejandro Castro, cònsol de Cuba, visita Mallorca per a denunciar el blocatge internacional dels EUA a Cuba

Aquest dimecres, 18 de gener, ha tengut lloc a Can Alcover (Palma) una trobada amb Alejandro Castro, cònsol de Cuba a Barcelona, organitzada per Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) i el Partit Comunista d’Espanya (PCE). La xerrada ha aplegat ciutadania, militants i polítics de les Balears per tal d’intercanviar postures al voltant del blocatge que els Estats Units d’Amèrica (EUA) continuen exercint sobre Cuba.

Després de realitzar diverses entrevistes per a mitjans de comunicació mallorquins, el cònsol ha realitzat una trobada amb simpatitzants i militants en la qual s’han posat sobre la taula les problemàtiques que, lluny de disminuir, s’han accentuat des del 2014. I és que, quasi una dècada després que el president dels EUA Barack Obama anunciés «la fi del blocatge després de 54 anys» (2014), «la situació ha canviat ben poc».

«A Cuba no hi ha fam, no hi ha desnutrició, i això no ho dic jo, ho diuen els organismes internacionals. I a nivell educatiu, des d’edat primerenca fins als estudis universitaris, els estudiants tenen dret a l’educació gratuïta i universal. Igualment amb la sanitat. I totes aquestes coses semblen no tenir-se en compte a l’hora de parlar de Cuba», ha aclarit Castro. «Cap vaixell estranger pot tocar un port cubà, i si el toca no podrà trepitjar un port americà en sis mesos. Cuba podria viure de moltes coses, inclús pensant a nivell turístic, però també aquí cal tenir present que l’únic ciutadà del món que té prohibit trepitjar Cuba, per llei, és l’estatunidenc», ha remarcat Castro durant la trobada.

El coordinador general d’EUIB, Juanjo Martínez, ha agraït la presència del cònsol a Mallorca i, a banda de mostrar el suport d’Esquerra Unida, s’ha referit al blocatge com un «atac continuat contra la sobirania del poble cubà». «Si la ONU serveix per a alguna cosa, amb les seves innombrables votacions sobre el tema, ha de respectar les resolucions perquè finalitzi el blocatge criminal contra la classe treballadora del poble de Cuba. Malgrat el blocatge, Cuba continuarà sent un referent de resistència i solidaritat per a tot el món, ja que malgrat tot han continuat la seva política d’ajuda internacional sense descans, com ara amb la solidaritat mèdica, present a tots els indrets dels món», ha remarcat Martínez.

Per la seva banda, Óscar Rodríguez, membre del PCE Illes Balears, també ha volgut remarcar i recordar el suport històric del PCE amb la causa cubana, i ha expressat la necessitat que el poble cubà pugui «desenvolupar-se en pau i sense ingerències estrangeres, per fi».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Angliru, fa dervers d'un any
El cònsol s'ha reunit amb gent se suposa que modesta (simpatitzants i membres d'EUIB i del PC que donen suport al seu país) i també amb empresaris d'interés més egoista per Cuba.

Un país on no hi ha separació de poders ni mitjans de comunicació lliures ni eleccions democràtiques. Perquè allà l'hegemonia del socialisme ho imposa, segons els defensors del règim vigent a l'illa. Prevalen els avenços socials: educació i sanitat gratuïtes, esperança de vida alta, alfabetització universal, per sobre d'aspectes formals de democràcia burgesa ja citats.

Quan hom llegeix la Segona Declaració de L'Havana, -
traduïda al català al llibre "Cuba sí, ianquis no" de Vicent Partal- se n'adona de seguida d'aquesta preocupació social, expressada amb lirisme i emoció
per Fidel davant d'una massa expectant l'any 1962: "Perquè ara, pels camps i les muntanyes d'Amèrica
Llatina, pels vessants de les seves serralades, a la solitud o en el tràfec de les seves ciutats(...) es comença a estremir aquest món ple de raons, amb els punys calents del desig de lluitar i de morir
per allò que és seu...."

Son les paraules vibrants d'un líder polític i militar.

Però la traducció de tot aquest arsenal dialèctic a nivell de benestar del poble seixanta anys després, no ens permet ser optimistes ni tan poètics: el sou bàsic dels treballadors no arriba a 50 dòlars, la gent s'ha d'espavilar de mil maneres per tenir una vida digna. No hi ha fam, però sí talls d'electricitat. Hi ha, ho reconeix el cònsul, droga i prostitució. No es coneix el nivell de corrupció perquè no se'n parla. O se'n parla poc. La purga de 1989 que apel·là a la regeneració i suposà l'execució d'alts membres de la cúpula militar, es feu també per motius de lluita de poder. El control d'aquell procés jurídic i polític per part de Castro fou absolut. El líder ho monitoritzà tot: desde l'escenificació del judici, al qual asistí d'incògnit, fins a l'afusellament dels condemnats, el vídeo del qual visionà després d'ordenar enregistra-lo.

"El Caballo" li deien els seus conciutadans o súbdits. Un cavall desbocat sexualment parlant: se li atribueixen
deu o més fills amb diferents dones...

He conegut un cubà afincat a Mallorca que fou membre del cos expedicionari militar a Angola. Anticastrista declarat avui. Ho és tant que fins i tot qüestiona Martí, el tòtem sagrat reivindicat no només per Castro sinó per l'oposició de Miami: "Un pobre home a qui foteren un tret per despistat"...diu.

Ara acab de veure el vídeo del discurs de Fidel a l'Abissynian Baptist Church de Harlem l'any 1995.Els líders espirituals d'aquell districte novaiorqués el convidaren per commemorar la visita de trenta cinc anys abans. Hi veiem un líder simpàtic i entranyable i, quan és menester, seriós i contundent. Els recorda, a la comunitat afro i llatinoamericana que l'escolta, la lluita contra l'apartheid i el racisme sudafricans que les seves tropes protagonitzaren a Angola i Namíbia. Es fica tot l'auditori a la butxaca. Acaba reivindicant un cel terrenal de justícia, solidaritat i germanor.

A mi em queda el dubte de si tot això és una opció pels pobres o només la voluntat de poder d'un individu.


Valoració:0menosmas
Per antiprogre, fa dervers d'un any
Comunismo=genocidio
Valoració:-5menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any
Castro…..Castro…..anda!, como Fidel!
No serán familia, verdad?.
Eso sería hacer trampas.
Valoració:-3menosmas
Per fuera castristas, fa dervers d'un any
Un país sin elecciones libres, sin partidos políticos, ruina económica y aún hay gente que le ríe las gracias
Valoració:-2menosmas
Per fuera castristas, fa dervers d'un any
Un país sin elecciones libres, sin partidos políticos, ruina económica y aún hay gente que le ríe las gracias
Valoració:-3menosmas
Per oh, fa dervers d'un any
Dictadura comunista
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente