De cara a la manifestació massiva del dimarts 6 de desembre a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) insisteix en la gravetat del nou delicte de desordres públics agreujats. Després de poder analitzar l’informe en detall amb experts juristes, han detectat encara més infraccions contra els drets fonamentals que posaran en perill el dret a manifestació.

Primer, la reforma incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte sigui causat per una ‘multitud’, com seria el cas d’una manifestació organitzada. Aquest augment implicaria que no es podria evitar la presó en cas de condemna, perquè el mínim per ingressar-hi sense condemna prèvia són dos anys.

A més, incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte, un concepte que deixaria a la lliure i subjectiva interpretació de la policia, del fiscal i del jutge, i obre la porta a encara més arbitrarietats. Ja hi ha el precedent de la sentència del jutge Marchena en la protesta 'Aturem el Parlament' de 2011 que va utilitzar l’argument de la «intimidació ambiental» per a condemnar els manifestants.

També, el nou redactat incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics que siguin condemnats per desordres públics: De tres a cinc anys d’inhabilitació per a treballadors públics i de sis a vuit anys per càrrecs públics, mentre que l’anterior redactat no preveia cap condemna d’inhabilitació. Amb l’actual redactat es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.

Addicionalment, amb la reforma no només es generaran condemnes per participar en ‘desordres públics’, sinó que també es condemnarà les persones que hom consideri que han proposat o provocat que es cometin desordres públics i, fins i tot, si es creu que conspiren per tal de portar-los a terme. Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar generant condemnes per desordres públics.

Finalment, la reforma pretén donar eines als repressors per a aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus. La nova redacció pretén donar una aparença de legalitat democràtica davant d’Europa que no es pot ajudar a consolidar amb el suport de l’independentisme.

Per tot això, l'ANC remarca que «cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat».