Nicolas Garcia, batle d'Elna: «Dir que la República francesa pot caure del seu pedestal perquè a Elna es parla català en un ple és greu»

Segons ha informat Vilaweb, l'Ajuntament creu que, abans que el tribunal administratiu es pronunciï sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional es pronunciés sobre la llei del 1539 que cita el prefecte per a dir que l'ús del català amenaça els fonaments de la República francesa. «Demanarem a les altres regions de França, que podrien ser tocades pel mateix problema; Còrsega, País Basc, Alsàcia, Occitània... si volen fer-ho amb nosaltres», remarca el batle d'Elna, Nicolas Garcia.

«França no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües, l'ha signada, però no l'ha ratificada. Doncs, la pròpia falta de l'Estat francès ens la fa pagar a nosaltres. Això, si no és esquizofrènia no sé pas que és», apunta Garcia. A més, ha recordat que copresideix l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, que es dedica a promoure'n l'ús, mentre després es dedica a perseguir iniciatives que defensen el català com la d'Elna.

«Dir que la República francesa pot caure del seu pedestal perquè a Elna es parla català en un ple és greu, i, a més a més, ridícul», insisteix el batle.

Ara mateix, hi ha almanco quinze municipis més de Catalunya Nord que també introduiran el català al reglament municipal: els Banys i Palaldà (Vallespir), Espirà de Conflent, Estagell (Rosselló), Formiguera (Capcir), la Menera (Vallespir), la Tor de França (Fenolleda), Pesillà de la Ribera (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Ralleu (Conflent), Sant Andreu de Sureda (Rosselló), Sureda (Rosselló), Tarerac (Conflent), Trillà (Fenolleda) i Vingrau (Rosselló).