La primera imatge de l'espai profund del telescopi espacial James Webb ha estat difosa en primícia aquest 11 de juliol en un acte celebrat a la Casa Blanca pel president dels Estats Units, Joe Biden.

Aquesta primera observació, que està entre les cinc anunciades la setmana passada, correspon al camp profund, una imatge presa amb un temps d'exposició molt llarg, per a detectar els objectes més febles a la distància. Webb va aconseguir aquesta presa apuntant el seu generador d'imatges principal cap a SMACS 0723, un conglomerat de cúmuls de galàxies massius en primer pla que magnifiquen i distorsionen la llum dels objectes darrere d'ells, cosa que permet una visió de camp profund tant de les poblacions de galaxies extremadament distants com de les intrínsecament febles.

L'administrador de la NASA, Bill Nelson, va anomenar el mes passat aquesta observació de Webb que ara es fa pública com «la imatge més profunda del nostre Univers que mai s'hagi pres» en l'infraroig. Arriba a 13.000 milions d'anys llum de distància, segons va comentar a la presentació davant Biden.

La NASA publicarà la resta de la primera onada d'imatges del telescopi Webb aquest dimarts. Corresponen a la Nebulosa Carina, l'espectre del planeta WASP-96b, la Nebulosa de l'Anell Sud, i el grup compacte de galàxies anomenat Quintet de Stephan.

El telescopi espacial Webb és una missió internacional liderada per la NASA, l'ESA i l'agència espacial canadenca. Llançat el dia de Nadal del 2021 i col·locat finalment a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, el mirall principal de 6,5 metres de diàmetre promet observacions molt més precises que les del seu antecessor, el telescopi Hubble.