algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Margarida Muset, exinspectora, sobre els docents que no fan les classes en català: «Hem de ser capaços d'arribar fins a la sanció»

201687

«El conseller d'Educació està molt content amb el fet que el TSJC hagi enviat al Tribunal Constitucional la llei del català a l'escola, però no podem esperar que el Constitucional ens ajudi. És el tribunal que el 2010 va sentenciar que el català no era obligatori de saber i només reforçarà l'atac a la llengua». Qui ho afirma és Ramon Llena, exjutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va participar en una taula rodona per a analitzar les implicacions pràctiques dels darrers moviments judicials contra l'escola en català. L'acte, organitzat per la Plataforma per la Llengua i els sindicats USTEC-STEs (IAC), Intersindical - CSC i SEPC, s'emmarca en la campanya 'Tots som referents lingüístics. No t'excusis!', que té el propòsit de reforçar el compromís amb el català dels actors socials més vinculats amb la població més jove.

La taula rodona, que es va organitzar a la seu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, va comptar amb una quarantena d'assistents i amb les intervencions, també, de Margarida Muset, exinspectora general del Departament d'Educació i impulsora de la immersió lingüística; Noemí Rocabert, voluntària de l'ONG del català i exdirectora de l'escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana, i Marcos de Vera, pare de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, l'escola en què aquesta tardor un pare va demanar que el seu fill de P5 fes un 25% d'hores lectives en castellà.

«Els mestres i professors no tenen cap obligació de complir la sentència del 25 % a les escoles. El sistema educatiu és un sistema de competències compartides. No hi ha una estructura jeràrquica, i els projectes educatius i els projectes lingüístics són competència dels consells escolars dels centres. El departament d'Educació, encara que no ho vulgui reconèixer davant dels centres per no empoderar-los, no pot obligar a fer un 25 % de les hores en castellà per complir la sentència. No en té les competències», va defensar l'exjutge Llena. «Protegir el projecte educatiu és responsabilitat dels consells escolars i, legalment, un jutge no pot interferir-hi», va concloure.

Llena no va ser l'únic ponent que va defensar la importància dels consells escolars com a espais de govern de l'escola i la necessitat de participar-hi per defensar el model d'escola en català. Jesús Viñas, president del Consell Escolar de Catalunya, assentia amb el cap des del públic, i Margarida Muset, exinspectora general d'Educació, va argumentar que «cal tornar-nos a implicar en els consells escolars i en les escoles, perquè hem de rearmar l'escola catalana i fer que continuï sent catalana tant en llengua i cultura com en esperit«.

Per a Marcos de Vera, pare de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar i membre d'una de les trenta famílies que han decidit anar als tribunals per a defensar l'escola en català, «és important participar en els consells escolars i plantar batalla a tot arreu: nosaltres volem animar la resta de famílies que es trobin en situacions familiars a ajuntar-se i batallar juntes. Es tracta d'anar-hi i no defallir, i fer-ho junts permet arribar més lluny».

També Noemí Rocabert, exdirectora de l'escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana, va apel·lar a la importància de la cohesió de la comunitat educativa per fer front als atacs contra l'escola en català. «Els focs s'apaguen a l'hivern, i perquè la immersió sigui un èxit, cal implicar-hi tots els estaments de l'escola. Per això, cal estimar els infants i les famílies, i cuidar i acompanyar el claustre, i mirar de seduir-lo pel projecte del centre», va defensar.

La immersió lingüística, un model d'èxit que s'ha aconseguit gràcies al consens social

«L'escola catalana ha estat un sistema d'èxit, i ho ha estat malgrat el govern espanyol. I això ho hem de dir als quatre vents», va reclamar Muset, que va ser una de les impulsores del model pedagògic. «Amb la immersió, aconseguim que els infants castellanoparlants surtin del sistema parlant castellà, català i una mica de llengua estrangera», va explicar. «Però això s'ha aconseguit amb el consens dels 18.000 mestres que es van reciclar per fer classes de català i amb el consens d'aquelles famílies castellanoparlants que reivindicaven l'escola en català a Santa Coloma de Gramenet. I ara això ho hem perdut», va considerar l'exinspectora general del departament d'Educació.

«Aquests pactes lingüístics d'ara són l'intent dels polítics per tapar-se les vergonyes, un consens polític de mitja galta en què, per tal de ser més, exigim menys, però no és comparable amb el consens social del principi de la immersió!», va denunciar Muset. Aquest consens social, però, encara es pot construir. «A Canet, 27 famílies ens vam posar d'acord per arribar a un consens i presentar batalla judicial", va defensar Marcos de Vera. «Amb el naixement de Ciutadans, es crea un problema amb la llengua i, a partir del 2010, amb la sentència de l'Estatut, comença la intromissió judicial a l'escola», va analitzar Muset. «A mi el que em preocupa és el proselitisme que s'ha fet contra la llengua, no tant entre els pares, que, al cap i a la fi, no són a les classes, sinó entre els docents. Quan dic que cal rearmar l'escola també em refereixo a això: actualment, a les facultats d'educació, la majoria de gent és castellanoparlant i hi ha gent que es gradua sabent molt poc català. Cal treballar molt amb els docents», va defensar. En aquest sentit, Rocabert, exdirectora de l'escola Mestre Morera, va apostar pel reciclatge i la formació contínua dels mestres en sociolingüística, sociologia o història. «Nosaltres a l'escola vam demanar ajuda i va ser un gran encert. Diuen que per educar una criatura es necessita tot un poble; així doncs, els mestres també necessitem el suport de tot un poble de professionals per atendre bé els alumnes», va detallar.

Les sancions als docents que no fan les classes en català, un repte pendent

En el cas dels docents que no fan les classes en català, l'exinspectora Muset va apuntar que «hem de ser capaços d'arribar fins a la sanció. Hi ha d'haver un diàleg previ, evidentment, però si els funcionaris no compleixen el projecte lingüístic del centre, han de ser denunciats. Fins ara, els inspectors hem buscat sempre la prudència per no embolicar la troca als centres, on d'emotivitat i de conflictes ja n'hi ha molts, habitualment, però la prudència no ens pot fer traïdors».

Per a Muset, de fet, «els mestres hauríem de fer objecció de consciència i continuar fent les classes en català. No aplicar la immersió és perjudicar els alumnes castellanoparlants, perquè el català també és la seva llengua i tenen el dret d'aprendre'l», va justificar. Més enllà d'aquesta idea, que va aclarir que només era un pensament, va argumentar que «especialment a parvulari, si fas un 25 % de castellà, entorpeixes que els nens acabin aprenent totes dues llengües, perquè els generes una interferència». Per a Rocabert, «el català ens salva i ens dona ple dret. La llengua és l'alè que reconeix els altres com a iguals a tu, i compartir la llengua de casa teva amb els alumnes és una manera de compartir casa teva amb ells i dir-los que també és casa seva i que també és la seva llengua».

La justícia continuarà atacant l'escola en català, però cal que siguem capaços de fer-hi front

El que el futur depara a l'escola en català no ho sap ningú, però durant l'acte, diversos ponents es van mostrar molt crítics amb els qui s'alegren que la sentència del TSJC no es pugui aplicar de manera immediata perquè el tribunal ha decidit portar al Constitucional la llei sobre les llengües a l'escola. Si Llena es va mostrar preocupat per l'esperança del conseller amb la decisió del TSJC, Muset va exclamar: «Això és la roda del hàmster! El Tribunal Constitucional ens ha de salvar la llei? El tribunal que va emetre la sentència de l'Estatut? No ens resoldrà res, ans al contrari!». Però més enllà de receptes màgiques que ningú no té, una idea sí que va quedar clara: com va resumir l'exjutge Llena, «els problemes no ens els arreglaran de fora. Cal treballar amb els mestres, els consells escolars i la comunitat educativa per reforçar l'escola en català».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Solleric, fa 7 mesos
Els incomplidors fora!
Això també incloieix als colpistas de la comunitat de Catalunya?
Valoració:-1menosmas
Per La culpa és de qui els té en nòmina, fa 7 mesos
El que haurien d'investigar, és com aquests incompetents son els que tenen feina, mentres que altres millors han de servir cafès als bars i reparteixen
menjar, perque no troben feina del que han estudiat.
Que pensin que molts d'aquests "panforasteristes" son dels que se quedaràn fitxos en qualitat de funcionaris de carrera, sense haver opositat i per decret. I els que treballen a la concertada, com que la Conselleria d'Educació se treu les busques de damunt, a l'hora d'examinar i seleccionar a uns docents als que paga i que sin personal seu, perque també duguin a terme un servei públic a centres privats, quan se veuen que la feina no se fa bé, o se posa la ideologia per damunt del deure professional i les autoritats miren cap a un altre costat, el problema se va cronificant i arriba a un punt de no retorn, perque ja és massa tard per poder-ho rectificar.
Valoració:3menosmas
Per No ho crec pare, fa 7 mesos
Ben alerta que estaran el polítics a inspeccionar i a posar sancions. Ahir a IB3 Martí March va dir que estava content de com van les colònies d'estiu en anglès, francés i alemany. Les que fan i les que projecten de fer. Ho va dir durant la visita que va fer a un centre educatiu de Pere Garau on les activitats es fan en anglès. Aquesta manera de fer és part del programa trilingüista del PP. La realitat és aquesta i la resta propaganda política.
Valoració:3menosmas
Per els incomplidors fora !, fa 7 mesos
Les lleis hi són perquè es compleixin, i els infractors castigats. També ho fan les empreses amb els seus treballadors. Fora els mestres que no compleixin amb el català !
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente