La Flama del Canigó també ha il·luminat Mallorca. El passat dimecres, revetlla de Sant Joan, Alaró va acollir la recepció de la flama en un sentit i emotiu acte d'agermanament dels territoris de parla catalana. Des d'Alaró, la flama es va repartir per trenta municipis d'arreu de Mallorca.
La recepció es va fer a l'Ajuntament de la localitat i va comptar amb la participació, entre d'altres, de Joan Miralles, president de l'Obra Cultural Balear (OCB); representants de diverses delegacions de l'OCB; representants de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), així com l'escriptor Biel Mesquida, encarregat de llegir el manifest.
Ja de capvespre la flama va arribar al Castell d'Alaró on es va encendre el peveter i l'escriptor Sebastià Alzamora va tornar a llegir el manifest. La festa de la flama i de la llengua va continuar amb una tremponada popular i un concert de Majava.
La festa dels Països Catalans
Durant la seva intervenció en la recepció de la Flama del Canigó, Joan Miralles va voler agrair, en nom de l'OCB, la feina de totes les persones que han fet possible aquesta festa de Sant Joan amb el símbol de la flama. «És Una festa arrelada a tots els territoris de parla catalana. Una festa que ens agermana, una festa que ens recorda que som un sol cos. Un arbre amb moltes branques», assegurà.
«Des d'Alaró, donam la benvinguda a la flama de la llengua. Després d'estar un any guardada al Castellet de Perpinyà, ja la tenim a Mallorca! En nom de l'Obra vull agrair la feina de tots els que fan possible aquesta celebració, a l'entitat germana Òmnium Cultural i, molt especialment, a la gent d'Alaró que des de fa anys, es desplaça a Catalunya per dur-la fins a Mallorca», assegurà Miralles.
«Des del cim del Canigó, la flama va sortir dimarts a les 12 de la nit, per encendre fogueres arreu de molts de territoris que compartim llengua i cultura. La flama del Canigó és un símbol, és una celebració que contribueix a cohesionar-nos al voltant d'una identitat que ens defineix. Una identitat que hem de defensar cada dia, una identitat que hem de transmetre a les generacions més joves, perquè pervisqui, perquè el seu ús sigui viu, perquè és la nostra manera d'existir en aquest món», assegurà Miralles, qui defensà la feina de l'OCB en la defensa d'aquests valors i instà tothom a participar en la festa. «Benvinguda la flama de la llengua i que la seva espurna no s'apagui mai!», sentencià.
que consideren que parlar la nostra llengua a la nostra terra va en contra d'ells.
Aquesta gent pensa, que el racisme i la xenofòbia només el cometen els naturals d'un país o regió, contra els que arriben de fora. Però no saben o no volen saber que si el que ve de fora maltracta i vol imposar la seva llengua i la seva cultura als natius, és xenofòbia igualment i per part del foraster i no del natiu. Que els quedi ben clar, perque no ho saben i a sobre de que te queixes perque uns forasters t'han expulsat d'una tenda o d'un bar per parlar en Catala, encara ells te diuen racista i nazi a tu.
Ténen una barra que se la trepitgen