La Plataforma per la Llengua ha comparegut en roda de premsa al Parlament de Catalunya per a valorar la proposta de llei sobre les llengües a l'escola acordada per ERC, JxCat, PSC i En Comú Podem. L'entitat ha advertit del perill que comporta aquest nou text, que defineix el castellà com a llengua «d'ús curricular» i que, per tant, obre la porta al Govern espanyol perquè pugui fixar fins a un 50% de castellà a l'escola, emparant-se en la llei d'educació espanyola (LOMLOE o Llei Celaá), que és una llei bàsica, és a dir, legisla competències exclusives de l'Estat. A més, a contrarellotge, l'entitat ha intentat convèncer els partits perquè presentessin una esmena abans que s'exhaurís el termini, però cap dels partits no s'hi ha prestat.
La proposta de llei acordada, en l'article 2.2, estableix que «l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria». Per a entendre el perill que comporta el fet de definir el castellà com a llengua «curricular», cal tenir en compte que l'article 6 de la LOMLOE determina una sèrie de preceptes al voltant del currículum educatiu. Així, l'article 6.1 defineix que «s'entén per currículum el conjunt d'objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació». L'amenaça podria venir a través del concepte «mètodes pedagògics», ja que el Govern espanyol podria interpretar que la llengua d'ensenyament és un «mètode pedagògic». Això, sumat al fet que l'article 6.5 de la mateixa llei estableix que el Govern espanyol pot fixar el 50% del currículum escolar, podria suposar que la Moncloa es vegi amb la potestat de fixar un 50% de castellà a les escoles de Catalunya.
La Plataforma per la Llengua ha intentat neutralitzar aquesta amenaça amb la redacció d'una esmena que eliminava la definició del castellà com a llengua curricular. L'entitat ha intentat que algun partit la presentés abans de les 12 d'aquest migdia de dimecres, que era l'hora en què s'acabava el termini, però finalment cap grup no ha accedit a presentar-la. L'ONG del català celebra que s'hagi deixat de banda la reforma de la Llei de política lingüística, però no accepta aquesta alternativa perillosa i lamenta que l'acord entre els quatre partits s'hagi fet sense comptar amb el consens del teixit associatiu, que majoritàriament s'ha posicionat en contra de la proposta de llei. La Plataforma per la Llengua reclama al Govern català que deixi de cedir terreny davant de l'embat judicial de l'Estat espanyol, i proposa un front judicial comú perquè el Govern, les entitats i els sindicats combatin la sentència del TSJC de manera efectiva i coordinada.
En aquest sentit, reclama al Govern català que, en comptes de legislar de manera reactiva, desplegui la Llei d'educació de Catalunya perquè es pugui reforçar el model d'escola en català i exigeix que es dissenyi i s'apliqui un pla pressupostari i de recursos que garanteixi la immersió lingüística.
