nubes dispersas
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
28°

Més de 200 personalitats ja han signat el manifest per a defensar l’escola en català

197357

Més de 200 personalitats de la pedagogia, l'educació, el dret, la lingüística i la cultura, entre molts altres àmbits, ja han donat suport al manifest 'Defensem l'escola en català', una iniciativa coordinada per la Plataforma per la Llengua que demana aturar la modificació de la Llei de Política Lingüística de Catalunya presentada per ERC, Junts per Catalunya, el PSC i En Comú Podem.

El manifest considera que la incorporació de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre, tenint en compte la situació d'emergència lingüística, i defensa que la modificació de la llei seria estèril i gratuïta, perquè tampoc no serviria per a donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC, que pretén imposar un mínim del 25% d'hores lectives en castellà. Els signants del manifest critiquen que el Govern cedeixi a l'embat judicial i reivindiquen que la immersió lingüística és indispensable per a la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans i per normalitzar el català en tots els àmbits.

Les més de 200 personalitats reclamen als diputats de tots els grups polítics cinc compromisos: que votin en contra de la proposta de modificació legislativa, que reforcin el català com a llengua del sistema educatiu (i també l'occità a l'Aran), que garanteixin la no discriminació dels alumnes en l'accés al coneixement i l'ús del català, que col·laborin amb les institucions dels altres territoris de parla catalana per fer del català l'idioma públic comú i, per acabar, que facin que el català també sigui útil, necessari i atractiu fora dels centres educatius a través, per exemple, de la millora de la nova llei audiovisual.

200 professionals d'àmbits molt diversos

El manifest ha aplegat suports de professionals d'arreu dels territoris de parla catalana i de molts àmbits diferents, especialment de l'educatiu, l'acadèmic i el cultural. A hores d'ara, ja l'han signat pedagogs com Joaquim Arenas, un dels impulsors de la immersió lingüística, o Teresa Casals, filòloga, mestra i activista per la llengua catalana. Tots dos han estat mereixedors del Premi Especial dels Premis Martí Gasull i Roig de la Plataforma per la Llengua i han rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En l'àmbit de l'educació i la docència no universitària, també han signat el manifest Àngels Folch, Maria Majó, Josep M. Virgili, Jordi Martí Monllau, Blanca Serra, la formenterera Esperança Marí i Enric Pellín, membre de la junta directiva de l'Associació Cívica per la Normalització del Valencià d'Alacant. També ha signat la portaveu del sindicat de docents USTEC-STEs (IAC), Iolanda Segura i el portaveu de la comissió lingüística de la Intersindical Educació, Gerard Furest.

El manifest també té el suport de persones de l'àmbit jurídic com Josep Cruanyes, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, les advocades Carla Vall, Joana Badia, Laia Serra, Júlia Humet, Isolda Fortuny, Concepció Coloma, Anna Carlero, Judit Rossell o Pilar Rebaque i els advocats Carles Franco, Joan Rafel Rabasco o Rogeli Montoliu, degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Vic i president de la Comissió de Llengua del Consell de l'Advocacia Catalana.

Pel que fa al món de la filologia, la sociolingüística i la divulgació lingüística, també s'hi ha adherit el professor de la UIB Gabriel Bibiloni, el sociolingüista eivissenc Bernat Joan, el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC, Daniel Casals, el professor emèrit de Filologia Catalana de la UIB Jaume Corbera, el director del Laboratori de Tecnologie' de l'IULA-UPF, Lluís de Yzaguirre, el catedràtic emèrit de la UB Josep Murgades, la professora de la UAB Mar Massanell, correctors com Rudolf Ortega, que també és articulista del diari El País, o Jordi Badia, cap d'estil de Vilaweb, el traductor Pau Vidal o divulgadors lingüístics com Màrius Serra i Enric Gomà.

En l'àmbit de la cultura, el suport al manifest ha estat molt important. Entre els signants, escriptors com Francesc Parcerisas, Josep Vallverdú, Jaume Cabré, Julià de Jòdar, Bel Olid, Blanca Llum Vidal, David Caño, Dolors Miquel, Enric Larreula, Irene Solà, Martí Sales, Matthew Tree, Toni Sala, Mercè Ibarz, Joan-Lluís Lluís, Melcior Comes, Sebastià Alzamora, Sebastià Portell, actual president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, o Antònia Vicens, Premi Nacional de Cultura i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a altres àmbits de la cultura, també signen el manifest els actors Joel Joan, Manel Barceló, Alba Pujol, Carme Sansa, Estel Solé, Juanjo Puigcorbé, Oriol Grau i Sergi López, el director teatral Josep Maria Flotats, músics i cantautors com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Quimi Portet, Xavi Sarrià, Borja Penalba, Cesk Freixas, Joan Isaac, Joan Reig (Els Pets) o Lluís Fortuny (Dharma), l'humorista i comunicador Joel Díaz, la pallassa Pepa Plana, la pintora i il·lustradora Carme Solé Vendrell, l'artista visual Francesca Llopis i gestors i promotors culturals com Iolanda Batallé, Pere Camps o Laura Cendrós.

La directora de la històrica revista infantil Cavall Fort, Mercè Canela, també hi dona suport, juntament amb companys editors i periodistes com ara Vicent Partal i Assumpció Maresma, director i editora de Vilaweb; Antoni Maria Piqué, director de projectes d'El Nacional; Salvador Cot, editor d'El Món; el periodista i crític de cinema Josep Maria López Llaví, membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua, i periodistes com Pere Cardús, Pilar Carracelas, Jordi Borràs o Enric Matarrodona, exdirector d'El Punt Diari.

En l'àmbit de l'associacionisme i el sindicalisme, també formen part dels signants la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el president de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Ferran Piqué; la portaveu nacional del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Marta Daviu; el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, Jaume Marfany; la portaveu de la International Commission of European Citizens (ICEC), Anna Arqué; el president de l'Associació Gitana de Gràcia, Ricard Valentí i el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

A més, del món de les ciències socials, destaquen entre els signants els noms del politòleg Abel Riu, president del Catalonia Global Institute, el sociòleg Salvador Cardús, els economistes Ada Ferrer, Antoni Soy i Xavier Martínez Gil o l'historiador Enric Pujol.

Pel que fa a l'àmbit universitari, el manifest compta amb suports més enllà dels departaments de lingüística i filologia. Hi dona suport el catedràtic emèrit d'Ecologia i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans Joandomènec Ros o el catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials Francesc Xavier Hernàndez, a més de quatre vicerectors de la Universitat de Lleida, tres vicerectors de la Universitat Autònoma i dos vicerectors de la Universitat Politècnica de Catalunya.

En l'àmbit científic i tecnològic, signen el manifest l'investigador biomèdic Pere-Joan Cardona, director de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Institut Germans Trias i Pujol de Badalona; el cirurgià Joan Viñas, exrector de la Universitat de Lleida i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'enginyer de telecomunicacions Albert Olivé; el metge Carles Furriols, impulsor de la Fundació Doctor Trueta, o la vicepresidenta de la Societat Catalana de Física, Núria Ferrer Anglada.

Pel que fa a l'àmbit polític, signen el manifest l'expresident Quim Torra, els exconsellers Josep-Lluís Carod-Rovira, Carme-Laura Gil, Clara Ponsatí i Lluís Puig; la diputada i exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; els exdiputats Albano Dante Fachin, Àngels Martínez Castells, Antonio Baños, Gabriela Serra, Mireia Boya i Josep Costa, a més de l'exconsellera de Cultura de les Illes Balears Fanny Tur.

Més de 13.000 persones ja han signat a favor del pla d'acció de la Plataforma per la Llengua

A més de coordinar el manifest 'Defensem l'escola en català', la Plataforma per la Llengua ha impulsat una campanya per a recollir milers de signatures durant les pròximes setmanes per fer pressió als partits catalans perquè no cedeixin a l'activisme judicial i hi facin front amb una proposta alternativa. L'entitat ja va analitzar els efectes negatius que podria tenir la modificació de llei per a l'escola en català i proposa ara combatre l'embat judicial a través de tres línies d'acció: la retirada de la proposta de modificació de llei, la creació d'un pla d'acció perquè la immersió s'apliqui i l'impuls d'un front judicial comú.

De moment, gràcies a la pressió social, els partits han acordat donar més marge a la tramitació de la modificació de la llei, que no es votarà al Parlament de Catalunya, previsiblement, fins a finals d'abril. Però aquest ajornament també pot ser una manera de desmobilitzar la ciutadania i, per això, les pròximes setmanes seran clau per continuar fent pressió a favor de la retirada de la proposta i per aturar la modificació de llei. Per a fer-ho possible, l'entitat anima tothom a signar la campanya a través del portal participatiu Canvia.cat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per es Ton de sa cabanya, fa 4 mesos
Defensar l´escola catalana és defensar la nostra història i les nostres arrels. I cap bon català se´n hauria de desentendre, al revés, l´hauria de defensar amb totes les seves forces !
Visca els Països Catalans !
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente