La col·lecció dels 60 articles i aquestes conclusions que des del 23 de setembre del 2020 fins al dia d’avui hem anat publicant són el resum de l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, un volum que intenta recopilar els aspectes més destacables dels problemes socioeconòmics que arrosseguen els territoris de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, alguns dels quals són específics i d’altres compartits amb una part de les regions espanyoles.

Els lectors que han tingut la paciència d’anar seguint aquestes línies avui segurament estaran més familiaritzats amb la realitat que condiciona el nostre benestar i la nostra capacitat de progrés. Una realitat formada per un model econòmic obsolet, basat excessivament en activitats que generen poc valor, amb abundància d’ocupacions precàries, de baixa qualificació i, per tant, amb baixos salaris, fonamentat en un marc normatiu i un flux permanent d’immigració que permet una abundància de mà d’obra barata i bosses cronificades d’aturats, amb una desigualtat i pobresa creixents. En definitiva moltes (massa) vides condemnades a la mera subsistència, vulnerable als xocs econòmics de tot tipus i molts joves que no podran viure la seva vida amb les oportunitats que mereixen i que, conscients d’això, es giren en contra de la societat que els envolta, tot i que no sempre de la forma més constructiva ni millor orientada.

Al mateix temps patim la gestió d’unes elits que sempre avantposen els seus interessos als del progrés de la majoria. Unes elits ben instal·lades en el poder polític, el poder mediàtic i el de determinades grans corporacions que constitueixen el rovell de l’ou de l’Estat. Un poder que determina la política d’inversió publica orientada de forma estructural a la seva pròpia perpetuació però no al progrés de la majoria del país. Un poder que alimenta i protegeix els grans oligopolis que dominen els principals àmbits de la nostra vida. Que practica la doble moral al jutjar el comportament insolidari i egoista d’alguns quan haurien de ser els primers en donar exemple. Un poder que desenvolupa una política territorial que frena el creixement de qualitat de moltes zones de l’Estat i, entre elles, les de l’Euroregió Mediterrània, afavorint una capital que aspira les energies i recursos de molts territoris i atorga un tracte de favor a alguns. Un poder incapaç de reduir l’alt i antic frau fiscal, ajudats per alguns governants que fomenten els seus paradisos fiscals o protegeixen alguns privilegiats, amb notori perjudici de la majoria de la població.

Tot aquest entramat cada vegada ens allunya més dels estats als quals un dia ens vàrem voler acostar i dels que cada dia hi estem més allunyats. No ho llegiran gaire en els grans mitjans de comunicació, però Espanya està cada dia més lluny dels estàndards de vida dels països desenvolupats d’Europa i del món occidental. El vell somni de l’acostament al nivell de vida europeu es va esvaint a poc a poc.

I en tot aquest quadre el paper dels tres territoris de l’Euroregió es redueix al de simples contribuents. Sense capacitat per decidir les principals polítiques, ni de canalitzar els fruits dels nostres esforços, el benestar material dels tres territoris evoluciona cada vegada més per sota de la mitjana espanyola per obra i gràcia del drenatge fiscal i la insuficiència d’inversions. I això ho aconsegueixen venent-nos una falsa il·lusió de poder autonòmic que encara avui enganya a alguns que creuen que els seus problemes poden tenir solució amb una manifestació davant del parlament de la seva comunitat o del seu ajuntament. Pura cortina de fum.

L’infrafinançament de les administracions autonòmiques de l’Euroregió Mediterrània i el dèficit d’inversions de l’Estat afecta de forma evident el benestar dels seus habitants i el futur de les noves generacions. Els problemes quotidians en són el fidel reflex: el fracàs escolar, les dotacions de personal sanitari o docent, les llistes d’espera, el retrocés en les condicions de vida, la manca d’oportunitats pels més ben formats... Tot plegat va configurant cada cop més una societat bipolar i un poder temorós la principal resposta del qual és la progressiva restricció dels drets individuals i col·lectius. Una restricció de llibertats, consentida pels mateixos tribunals, part indiscutible del poder, que va acompanyada de l’enquistament dels principals partits, el distanciament amb la societat i la incapacitat de rendir comptes de les seves accions

Benvolguts lectors, per resoldre això el primer pas és entendre els problemes i, especialment, entendre els obstacles i interessos que s’oposen a les solucions. Entendre que les solucions no són qüestions merament tècniques, sinó principalment polítiques. Aquests 60 articles pretenien ajudar a aquesta comprensió. Esperem haver-hi contribuït.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.