algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

La Plataforma per la Llengua proposa tres línies d’acció per a reforçar l’escola en català i contestar l’embat judicial

197121

La Plataforma per la Llengua està totalment en contra de l'acord entre ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem per a modificar la Llei de Política Lingüística (LPL) de Catalunya amb l'objectiu d'incloure-hi la vehicularitat del castellà a l'escola. L'entitat, que ja va analitzar els efectes negatius per a l'escola en català d'aquesta proposta, ara presenta un conjunt de mesures per reforçar l'escola en català i fer front a l'embat judicial de l'Estat espanyol.

L'entitat considera que el text de la proposta presentada per aquests partits representa un pas enrere per a l'escola en català i denuncia que, a més, s'ha elaborat amb nocturnitat i d'esquena a la comunitat educativa. «L'escola en català és l'únic model capaç d'afavorir la cohesió social, és necessari perquè els alumnes puguin acabar la seva educació amb les competències lingüístiques necessàries i és imprescindible per normalitzar la llengua pròpia del país», han remarcat. A més, és un model àmpliament acceptat per la societat catalana i, segons una enquesta recent encarregada per la Plataforma per la Llengua a l'empresa GESOP, un 82% dels residents al país hi donen suport.

L'ONG del català també denuncia que la reforma de la Llei s'ha presentat al Parlament de Catalunya sense cap mena de consulta prèvia i a través d'un tràmit d'aprovació d'urgència per lectura única que pretén defugir les esmenes i el consens social. La proposta de reforma ho fia tot a un suposat consens parlamentari que deixa de banda la comunitat educativa.

De moment, gràcies a la pressió social, els partits només han acordat donar més marge a la tramitació de la modificació de la llei, que no es votarà al Parlament de Catalunya fins, previsiblement, a finals d'abril. Les setmanes que venen seran clau per a continuar fent pressió a favor de la retirada i per aturar la modificació de llei. Per això, la Plataforma per la Llengua acaba d'engegar una campanya a través del portal participatiu Canvia.cat per a recollir signatures i pressionar els grups parlamentaris impulsors de l'acord per a demanar-los que retirin la proposta de modificació legal, creïn un pla d'acció perquè la immersió lingüística s'apliqui i impulsin un front judicial comú. En concret, l'entitat proposa contestar l'embat judicial a través de tres línies d'acció.

1) Retirar la proposta de modificació de la LPL

L'entitat insisteix que ERC, PSC, Junts i En Comú Podem han de retirar la proposta de modificació de la LPL. L'ús social del català retrocedeix a un ritme preocupant des de fa dècades, especialment entre els més joves i, per tant, és una temeritat incorporar a la legislació catalana la vehicularitat del castellà. A més, el marc legal actual s'estaria esquerdant de manera completament gratuïta i estèril, en tant que la modificació no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC ni per allunyar els jutges de les escoles. Ho hem vist al País Valencià, on malgrat que s'hagi instaurat un model lingüístic de percentatges, els tribunals estan anul·lant projectes lingüístics de centres en detriment de l'ús del català.

La Llei de política lingüística no s'ha de modificar. De fet, el retrocés del català a l'escola no es deu a la legislació catalana sinó a la inacció dels diferents governs, que fa dècades que no garanteixen l'aplicació de la immersió lingüística. En tot cas, per poder reforçar el català a l'escola, la llei que caldria modificar o reglamentar no és la LPL sinó la Llei d'educació de Catalunya (LEC), que hauria d'establir paràmetres normatius perquè el català sigui la llengua comuna en tots els àmbits d'ús dels centres educatius i donar garanties als centres de l'aplicació.

2) Crear un pla d'acció perquè la immersió lingüística s'apliqui

A banda de fer propostes normatives, per poder garantir l'aplicació de la immersió lingüística el Govern de Catalunya ha definir un pla d'acció. És a dir, cal que concreti un conjunt de polítiques i que planifiqui els recursos econòmics i humans que requerirà el seu desplegament.

Ni el Govern català ni cap dels partits que han presentat la modificació de la LPL han adquirit o reclamat cap mena de compromís pressupostari per poder acompanyar els centres en l'enfortiment del sistema d'immersió. Per contra, s'han limitat a proposar modificacions legislatives que pretenen traspassar la responsabilitat als centres educatius i que ho condicionen tot a una avaluació de resultats que els partits no han explicat com es materialitzaria.

En definitiva, és imprescindible que el Govern català dissenyi i desplegui un pla d'acció i que acompanyi els centres educatius i el personal docent en l'aplicació del model d'escola en català, abandonat des de fa dècades. En vista d'aquest objectiu, Plataforma per la Llengua proposa les següents mesures:

  • Destinar el 6% del PIB de Catalunya a polítiques d'educació per donar la importància que li pertoca a un àmbit que és completament estratègic per al desenvolupament de les persones i per a la normalització de la llengua catalana. Aquestes polítiques no s'han de reduir a l'àmbit escolar, també han de fomentar l'ús del català en el lleure i l'audiovisual.
  • Incrementar el pressupost del Departament d'Educació per donar resposta a les necessitats d'assessorament i seguiment que el model d'escola catalana requereix.
  • Crear un pla de formació específic adreçat al personal docent per millorar els coneixements sociolingüístics i dotar-los d'eines relacionades amb l'aprenentatge de les llengües.
  • Contractar més personal docent perquè els coordinadors lingüístics puguin dedicar més hores a acompanyar el centre en l'aplicació de la immersió.
  • Reduir la ràtio d'alumnes per docent perquè rebin una atenció més personalitzada i millorin la competència lingüística.
  • Augmentar la dotació destinada a les aules d'acollida perquè els alumnes nouvinguts aprenguin el català i puguin adaptar-se al més aviat possible a l'entorn.
  • Crear i habilitar materials didàctics en català per a totes les matèries, tant escrits com audiovisuals. També cal que els programaris dels suports digitals estiguin configurats en català.

3) Crear un front judicial comú

Si bé és cert que cal tenir un marc normatiu que protegeixi els centres, res fa pensar que l'Estat espanyol tingui cap intenció d'aturar la persecució judicial contra les escoles i els instituts. És necessari que el Govern, les entitats, les famílies i tota la comunitat educativa es coordinin i col·laborin per contestar l'embat judicial contra la immersió lingüística.

Coordinar una estratègia jurídica és imprescindible per poder aconseguir jurisprudència favorable i arribar amb èxit a les instàncies internacionals. En aquest sentit es podria denunciar, per exemple, que la sentència incompleix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (CELRoM), un tractat internacional signat per l'Estat espanyol. Amb l'adhesió, es va comprometre a fer possible que tots els infants que ho vulguin puguin estudiar en un model educatiu que tingui el català com a llengua vehicular. La coordinació estratègica és cabdal perquè la fragmentació judicial dificultaria l'èxit i afavoriria que la interpretació de la llei quedés només en mans de la fiscalia i dels tribunals, que emeten sentències sense criteris pedagògics i que obvien el dret dels alumnes a acabar l'educació obligatòria amb una competència plena de la llengua pròpia d'aquest territori.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Molt bé pel 100 per cent de català, fa 10 mesos
Si un català viu a Astúries o Albacete i vol escolaritzar en català, constitucionalment acceptat, aquelles comunitats li donen el dret a l´escola pública, o s´ho hauria de pagar ell particularment ?
No tenim tots els mateixos drets ? O tots o ningú !
I ara els fatxes que s´esquincin els vestits !
Valoració:1menosmas
Per ni al 25% ni 10% de castefa:100% català., fa 10 mesos
El català s´hauria d´aplicar el 100 per cent, i menys d´això hauria de ser inacceptable. Som un poble diferenciat amb la nostra llengua reconeguda constitucional i socialment.
El dret a escolaritzar-se públicament en català és inalienable.
Qui es vulga escolaritzar en castellà, com qui ho vulga fer en alemany o japonès, que s´ho pagui, serà la seva real, o irreal, decissió.
Valoració:1menosmas
Per Una obligació indefugible, fa 10 mesos
Defensar la llengua catalana davant les agressiopns del castellà i dels castellans és una obligació històrica indefugible que tenim. Així que força i endavant!
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente