algo de nubes
  • Màx: 10°
  • Mín:

Plataforma per la Llengua: «La inclusió de la vehicularitat del castellà en la legislació catalana implicaria un retrocés en l'ús del català a l'escola»

196755

La Plataforma per la Llengua està totalment en contra de la Proposició de Llei de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada per ERC, Junts, PSC i Comuns i els reclama una rectificació. L'entitat considera que la incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere, que el català no es pot permetre en l'actual situació d'emergència lingüística, especialment greu entre la població més jove. A més, considera que aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, en tant que no serviria per a donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC núm. 5201/2020, de 16 de desembre, que pretén imposar un mínim del 25% d'hores lectives en castellà. la Plataforma per la Llengua considera que el Govern català «no pot cedir a l'activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que està avalat per una immensa majoria de la societat».

En la proposta de text presentada pels partits, la presència de les llengües oficials a l'ensenyament està regulada a l'article 21.3 mitjançant una redacció amb notables deficiències tècniques. «Aquest precepte és ple de conceptes jurídics indeterminats que generen molta ambigüitat i inseguretat jurídica. A la pràctica, aquesta indeterminació permetria que hi pogués haver, per exemple, centres on el castellà arribi a tenir una presència molt majoritària. Això impossibilitaria a molts alumnes l'assoliment de les competències lingüístiques adequades en català. D'aquesta manera, la proposició de Llei faria impossible complir els objectius que es marca, tant d'adquisició de competències lingüístiques per part de l'alumnat com de contribució a la cohesió social», ha explicat la Plataforma.

L'entitat també considera que la proposta, segons la qual es vol definir el projecte lingüístic de cada centre en funció de la seva realitat sociolingüística, no es pot materialitzar sense un pla d'acció i sense els recursos necessaris. Sense això, aquesta proposta és paper mullat i, per tant, el model no garantiria el coneixement del català. En aquest cas, es vulnerarien els drets de generacions presents i futures d'estudiants, que es veuran privats d'adquirir el coneixement efectiu del català.

Pel que fa a la supressió de l'article 21.8 de la Llei de política lingüística, que fa referència a l'ús del català a les aules d'acollida, l'entitat destaca que el model d'escola en català encara quedaria més afeblit. Aquest article estableix l'obligació que els alumnes que s'incorporin tardanament al sistema educatiu rebin un suport especial i addicional d'ensenyament del català. Amb la seva supressió, l'acollida lingüística dels alumnes nouvinguts queda només prevista a l'article 10.2 de la Llei d'educació de Catalunya del 2009, que es refereix a l'acollida merament com un «dret», cosa que podria comportar que augmenti la proporció d'alumnes sense cap coneixement del català en les aules ordinàries.

Una modificació gratuïta

La intenció de legalitzar i legitimar la vehicularitat del castellà, que s'ha proposat com a reacció a la sentència del Tribunal Suprem espanyol, és completament gratuïta perquè la mateixa sentència deixa clar que, independentment de la realitat de cada centre, cal que hi hagi un mínim del 25% d'hores lectives en castellà. Així doncs les modificacions legals no servirien per a atendre els requeriments judicials de la sentència, que fan referència a mesures executives.

La modificació tampoc no serviria per a allunyar els tribunals de les escoles. «Ho demostra el que ha passat al País Valencià, on la Llei de plurilingüisme va introduir quotes per a la vehicularitat del castellà i això no ha impedit que el TSJCV hagi anat anul·lant projectes lingüístics de centre en detriment de l'ús del català. A més, s'ha demostrat que els sectors contraris a la normalització no retrocedeixen quan guanyen una batalla, sinó que avancen cap al seu pròxim objectiu, tal com va passar a les Illes Balears quan es va canviar el sistema de lliure elecció pel del trilingüisme», remarca la Plataforma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mallorquín, fa 10 mesos
Y un gran avance en la escuela pública y plural para todos.
Valoració:0menosmas
Per Ecs !, fa 10 mesos
Mirau com es fatxa des digital ha treballat molt durant sa nit regalant negatius a tothom. Quin fàstic de fatxes de Franco ! Escòria humana irreaprofitable !
Valoració:3menosmas
Per per la norma de la Norma, fa 10 mesos
El que en veritat necessita el sistema educatiu dels Països Catalans és un ensenyament totalment en català, i deixar-se de posturetes castellanes !
Si parlem català, l´ensenyament to en català, que el castellà ja ens el donen de franc a cada cantonada !
Valoració:0menosmas
Per Costa esburbada, fa 10 mesos
Com an es temps d'en Franco.
Valoració:0menosmas
Per Costafreda, fa 10 mesos
Com que el castellà avui s´aprèn tan si vols com si no, televisió, diaris, carrer, patis escola, botigues, i tots els departaments oficials estatals i comunitaris, jo més aviat votaria per a retallar el castellà que a la vista està més estès. En canvi el català, en no estar protegit suficientment i en no complir-se les quotes mínimes, hi ha més perill de que es perdi el seu ús.
Visca el català a l´escola en un cent per cent.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente