Si la taxa AROPE mesura les persones que estan en situació de risc de caure en la pobresa, les condicions de privació material greu (traducció de l’anglès de “Severe material deprivation”) vindrien a configurar el que serien situacions de pobresa extrema per la coincidència de circumstàncies característiques. D’acord amb els estàndards europeus, es considera que una persona viu sota condicions de privació material greu quan viu en una llar que compleix almenys quatre de les nou condicions següents:
- No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any.
- No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
- No es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada.
- No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros al 2016).
- Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
- No es pot permetre disposar d’un automòbil.
- No es pot permetre disposar de telèfon.
- No es pot permetre disposar d’un televisor.
- No es pot permetre disposar d’una rentadora.
La pandèmia ha situat Espanya en el mapa de la pobresa extrema al passar d’un 4,4% a un 7% (dada extreta de l’INE, coincident amb criteris europeus) en un sol any, tot arribant als pitjors nivells des de la crisi. Espanya, en l’any 2020 i dins del grup de països europeus centrals, ha quedat situada immediatament després de Grècia, encara que s’ha de notar la manca de dades d’Itàlia en el moment de la consulta a Eurostat. Tampoc es disposava encara de la mitjana de la Unió Europea (UE) o de l’Eurozona, però no és agosarat pensar que el 2020 s’ha perdut també el poc marge que distanciava Espanya de la mitjana europea, que ja s’havia escurçat dramàticament a partir de la crisi del 2008.
Font: Eurostat, excepte, per a Espanya, l’INE, que segueix els estàndards europeus. Gràfic: elaboració pròpia.
Llegenda: Europa dels 18 (Eu 18) i Espanya (ES).
Font: Eurostat, excepte, per a Espanya, l’INE, que segueix els estàndards europeus. Gràfic: elaboració pròpia.
Llegenda (d’esquerra a dreta): Bèlgica (Be), Dinamarca (Dk), Alemanya (De), Irlanda (Ie), Grècia (Gr), Espanya (Es), França (Fr), Luxemburg (Lu), Holanda (Nl), Àustria (At), Portugal (Pt), Finlàndia (Fi), Suècia (Se), Noruega (No) i Suïssa (Ch).
Certament aquesta significativa variació del 2020 no es pot considerar encara com a estructural. Caldrà esperar al final de la pandèmia per constatar-ho, però Espanya ha estat un dels països entre els quals els efectes sobre la pobresa extrema han estat pitjors. Actualment pateixen privació material severa gairebé un de cada deu nens i nenes i adolescents; una de cada set persones que viuen en famílies monoparentals; una de cada quatre persones estrangeres provinents de països que no són de la UE i un de cada 20 espanyol (fragment extret de l’Informe AROPE del 2021).
Les raons d’aquest canvi s’han de situar en l’evolució de les comunitats autònomes més exposades al turisme, per més que la tendència negativa ha estat generalitzada a gairebé totes les comunitats, i en l’escàs volum d’ajuts atorgats, el menor entre els dels grans països de la UE (vegeu https://blog.funcas.es/las-ayudas-directas-a-empresas-en-alemania-espana-francia-e-italia/). La temporalitat i precarietat de l’ocupació han fet la resta
Font: INE. Gràfic: elaboració pròpia.
Llegenda (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): València (Val), Canàries (Can), Extremadura (Ext), Andalusia (And), Espanya (Esp), Illes Balears (Bal), Catalunya (Cat), LA Rioja (Rio), Castella – La Manxa (Clm) i Aragó (Ara).
Com es pot observar en el quadre anterior, destaquen les evolucions especialment dramàtiques de Canàries i País Valencià, amb augments de 6,8 i 6,7 punts en un sol any (153.000 i 339.000 persones addicionals respectivament), així com l’important augment de les Balears, en una escala inferior, comunitats totes elles amb un component turístic rellevant, que són les que han registrat un impacte més fort en la pobresa més extrema.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí
