cielo claro
  • Màx: 22.63°
  • Mín: 13.08°
22°

Elaboren un informe sobre els joves i l'ús del català en l'àmbit audiovisual

193571

Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha elaborat un informe sobre els joves i l'ús del català centrat en el sector audiovisual. L'informe, elaborat pel periodista Èric Lluent, recull les mancances del sector audiovisual quant als continguts juvenils en català i proposa maneres de posar-hi remei.

«La revolució digital ha canviat els hàbits de consum de continguts audiovisuals i sembla que ha tingut un paper rellevant en la davallada del català entre les noves generacions. La manca de referents juvenils en llengua catalana en l’actualitat és evident. Però com s’ha arribat fins aquest punt?», es demana l'informe.

Al document recopilen les principals dades dels estudis existents sobre la llengua catalana i sumen la veu de quinze persones que treballen en els àmbits de l’audiovisual o la lingüística amb l’objectiu de conèixer quin és l’estat de la qüestió i proposar solucions per a la llengua en un entorn digital molt divers i canviant, amb multiplicitat d’actors, codis i mitjans.

L’informe s’estructura en quatre apartats. El primer descriu la situació de l’ús del català entre els joves dels Països Catalans en el context de la revolució digital de la darrera dècada. En el segon s’analitza el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en la producció de continguts en català per a joves, així com les xifres d’audiència d’aquesta franja d’edat. En el tercer es presenta una introducció de l’oferta audiovisual en català per a joves a internet, amb la voluntat de detectar els principals entorns en els quals es desenvolupa. Finalment, el quart apartat planteja les principals propostes per a garantir el futur de la llengua catalana des del sector audiovisual.

Al Principat, segons l’enquesta elaborada per l’Idescat i la Direcció General de Política Lingüística (2008), el 35,2% dels joves d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua habitual; un 48,1%, el castellà, i un 7,7% empren ambdues llengües. Tant generacionalment com en termes generals, l’ús del català a Catalunya va a la baixa: hi ha una diferència de 9,2 punts entre el segment dels joves i el de més de 65 anys. Tanmateix, l’ús habitual de la llengua entre els joves és més elevat que no pas en el segment d’edat de 30 a 44 anys, que es queda en un 29,8%.

Pel que fa a les Illes Balears, amb dades de 2014, el 34,5% dels joves d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua habitual, davant del 51,6% que tenen el castellà i l’11,4% que les tenen totes dues.

Al País Valencià no hi ha dades sobre l’ús habitual de la llengua, però segons un informe de 2015, un 60,9% dels nois de 15 a 24 anys afirmen parlar bastant bé o perfectament el valencià, mentre que en el cas de les noies la dada és del 69,7%. A La Franja d’Aragó, també segons dades de 2014, un 34% dels joves d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua inicial, és a dir, com la primera que van aprendre d’infants.

A Andorra, segons xifres de 2018, el 52% dels joves d’entre 15 i 24 anys tenen el català com a llengua materna. A la Catalunya Nord, segons dades de 2015, tan sols el 0,1% dels enquestats de 15 a 29 anys tenen el català com a llengua habitual, mentre que un 89,3% tenen el francès i un 0,4% parlen les dues llengües habitualment. A l’Alguer, segons xifres de 2015, només el 6,3% de la població parla alguerès als seus fills, mentre que un 10,4% diu fer-ho principalment en italià però també en alguerès.

Les dades constaten que cada vegada menys joves parlen català habitualment. L’anàlisi de les enquestes i els informes consultats mostra, en la majoria dels casos, una davallada significativa del català si es comparen les xifres d’ús de la llengua oral dels més joves amb el segment de població de més de 65 anys. Això és cert a tots els territoris excepte al País Valencià, on el coneixement del català ha incrementat generacionalment, si bé —insistim— no hi ha dades d’ús habitual de la llengua i, per tant, no es pot fer la comparació exacta amb les dades d’altres territoris. També cal tenir en compte que, en el cas d’Andorra, l’informe d’usos lingüístics consultat no inclou dades d’ús per edats. Amb tot, a la resta de territoris —Principat, Illes Balears, La Franja, Catalunya Nord i l’Alguer— el declivi generacional del català és notable.

«Tots els indicadors mostren una tendència molt clara i descriuen una situació greu en un context global en què les llengües majoritàries, com el castellà o l’anglès, són enteses i promocionades com a llengües vehiculars i de futur en els entorns digitals. Malgrat el pes de la revolució digital en la mala salut de llengües com el català, la situació no s’ha d’atribuir només al context global. Les retallades pressupostàries de la darrera dècada, la reducció de l’ús del català a l’escola, la responsabilitat dels mateixos parlants i el context estatal i judicial també han d’entendre’s com a causes que expliquen que els joves utilitzin cada vegada menys la llengua catalana», explica l'informe.

L'entorn digital i els joves

En l’entorn digital s’ha constatat un problema greu a les plataformes de vídeo sota comanda per a subscriptors, que ofereixen un percentatge molt petit de continguts audiovisuals doblats o subtitulats al català. Només una de les deu plataformes més vistes a l’Estat, Filmin, presenta una plataforma específica per a catalanoparlants, FilminCat, amb milers de pel·lícules, documentals i sèries en català. En els darrers mesos s'ha debatut sobre la futura llei de l’audiovisual d’àmbit estatal, desenvolupada en el marc d’una directiva europea, que podia fixar un mínim de presència del català en aquestes plataformes internacionals, com Netflix, Amazon Prime Video, HBO o Disney+. El debat sobre el percentatge mínim de català que havien de garantir les plataformes ha estat clau en la negociació dels pressupostos estatals.

No obstant això, l'informe prova que existeix una xarxa molt activa de creadors independents en llengua catalana als principals canals de consum audiovisual per a joves, YouTube, Instagram, Tik Tok i Twitch. Tanmateix, també s’ha comprovat que els creadors catalans amb més èxit utilitzen el castellà per guanyar més seguidors i notorietat, la qual cosa es tradueix en més ingressos. Els creadors de continguts audiovisuals en català ho fan perquè els és l’idioma natural i també com a acte conscient de defensa i foment de la llengua. Es constata que no existeix una política pública de suport a aquests creadors, que treballen amb recursos molt limitats. Malgrat un context digital que no
afavoreix les llengües minoritàries, s’ha comprovat que alguns projectes audiovisuals en català dirigits a audiència jove han aconseguit un èxit significatiu, la qual cosa demostra que continua havent-hi públic i oportunitats per al català a internet.

Les persones consultades aposten per la necessitat d’ajudar econòmicament el sector de creadors audiovisuals independents en català amb l’objectiu d’assegurar la seva supervivència i normalitzar el català a l’entorn digital. A més, apunten que cal aconseguir posar de moda aquesta llengua i que els continguts fets des dels territoris de parla catalana han d’estar dissenyats per a competir en un mercat global, no només local. A més, destaquen la necessitat que les institucions entenguin realment l’entorn digital i les oportunitats que presenta com a primer pas per aplicar polítiques públiques que impulsin la indústria audiovisual en català. «Hi ha consens a l’hora de constatar que, si es vol millorar la salut del català des de l’entorn digital i audiovisual, cal posar fi a les polítiques públiques d’austeritat a fi de revertir una realitat en la qual la majoria dels joves dels Països Catalans ja no tenen referents en català», remarca l'informe.

Finalment, amb aquest informe s’ha detectat la necessitat d’estudiar amb més detall els consums dels joves catalanoparlants a internet. Així, reclama que des de les institucions públiques i des de l’àmbit acadèmic cal impulsar estructures que permetin detectar el sorgiment de noves tendències, de nous entorns i de nous actors, que poden revolucionar el món digital que coneixem molt ràpidament.

«Si les institucions públiques no són capaces de detectar aquests canvis i adaptar-se a ells de manera àgil i efectiva es farà molt difícil dissenyar estratègies que consolidin el català a l’entorn digital a mitjà i llarg termini», conclou.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per no els alimentem, fa mes de 2 anys

@Trolls



D'acord. I, a més, hi podríem afegir que si veim que tenen:



·ZERO punts: NO PUNTUAR-LOS.



·UN POSITIU: puntuar-los en VERMELL i tornar-los a deixar a 0 (zero).



·MÉS D'UN POSITIU: puntuar-los en VERMELL i acostar-los al 0 (zero).



·UN NEGATIU: puntuar-los en VERD i retornar-los al 0 (zero).



·MÉS D'UN NEGATIU: puntuar-los en VERD i acostar-los al 0 (zero).




I, naturalment, NO CONTESTAR-LOS MAI.

Valoració:0menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa mes de 2 anys

@Trolls
Estoy convencido de que tu menosprecio le quita el sueño a @Mallorquín.

Valoració:-1menosmas
Per Trolls, fa mes de 2 anys

Quan hi ha escrits-fems com el del Mallorquin, el millor és no mirar-los ni tampoc puntuar-los.
El menyspreu és tot el que se mereixen.

Valoració:1menosmas
Per Mallorquín, fa mes de 2 anys

Hay que ser más prácticos y aceptar lo inevitable. Nos ahorraremos mucho dinero y muchos disgustos

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente