cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
21°

La pobresa: Espanya a la cua d’Europa; els territoris de l’Euroregió, molt diferents entre si

Gràfic: Informe EuroMedi / Fundació Vincle

L’economia sempre s’ha de fer a favor de les persones. Per això mai ens podem quedar tranquils veient només si el PIB per habitant puja. Cal anar més enllà i veure també si la majoria de la població se’n beneficia o no. En relació amb això, un dels indicadors que Europa va fixar en la seva estratègia Europa 2020 va ser el nombre de persones en risc d’exclusió o pobresa (“at risk of poverty or exclusion”, AROPE). Es consideren com a tals aquelles persones que pateixen, si més no, una de les tres condicions següents:

  • Les que viuen en llars que estan en risc de pobresa considerant com a tals les que els seus membres han de passar amb una renda disponible (després de subsidis i transferències socials) per sota del 60% de la mitjana estatal.
  • Les que viuen en una llar amb baixa intensitat de treball: on els membres en edat de treballar ho fan per sota del 20% del seu potencial en els 12 mesos anteriors.
  • Les que pateixen si més no 4 de les 9 situacions de privació material severa que estan establertes.

En les dades del 2020, d’aquestes tres condicions l’única que recull l’impacte social de la Covid-19 és la referent a la privació material severa. Respecte a les altres dues, l’indicador de llindar de pobresa es realitza mitjançant indicadors de renda del 2019, igual que l’indicador de baixa intensitat de treball a la llar. Per tant, la taxa AROPE 2020 que figura en el gràfic següent no recull encara el gruix de l’impacte de la pandèmia.

El 2020, Espanya figura com el quart Estat de la Unió Europea (UE) amb major percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social, per darrere de Bulgària, Romania o Grècia.

Font: Eurostat. Gràfic: elaboració pròpia.

Llegenda (d’esquerra a dreta): Bulgària (Bu), Romania (Ro), Grècia (Gr), Espanya (Es), Lituània (Lv), Itàlia (It), Letònia (Lt), Alemanya (De), Estònia (Ee), Croàcia (Hr), Europa dels 27 (Eu 27), Xipre (Cy), Irlanda (Ie), Luxemburg (Lu), Portugal (Pt), Malta (Mt), Bèlgica (Be), França (Fr), Suècia (Se), Hongria (Hu), Àustria (At), Polònia (Pl), Holanda (Nl), Finlàndia (Fi), Dinamarca (Dk), Eslovènia (Si), Eslovàquia (Sk) i Txèquia (Cz).

La Unió Europea va fixar com a objectiu pel 2020 reduir el volum de persones en risc de pobresa o exclusió (en termes AROPE) en 20 milions des del 2008 fins al 2020. En la distribució per països, en el cas espanyol havia de ser una reducció d’1,4 milions de persones. El 2020, no només no s’havia reduït sinó que havia augmentat en 1.598.000 persones. De forma sorprenent, i només per al 2020, es veu superada per Alemanya, que fins a l’any anterior presentava una variació negativa de 2,1 milions de persones i que només en l’any 2020 ha augmentat d’una manera exponencial el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social (5,5 milions de persones en un sol any), aspecte que fa pensar que en el cas d’aquest país sí que s’està recollint el gruix de l’impacte pandèmic, però no en canvi a Espanya. Caldrà veure en el futur fins a quin punt això es converteix en estructural.

Certament, la crisi patida pel món occidental del 2008 al 2013 és la gran responsable de la situació. Espanya va ser el tercer país de la UE on més va créixer la pobresa i, a hores d’ara, aquesta pobresa s’ha cronificat convertint-se en estructural. Entre el 2008 i el 2020, l’Estat espanyol és el segon país de la UE on més ha augmentat la pobresa pel fet de no haver pogut revertir tot l’augment que va registrar. Això no ha succeït d’igual manera a la resta d’Europa. Un bon nombre de països europeus sí que han reduït la seva pobresa en termes absoluts, molts dels quals de l’antiga Europa de l’Est, però també països tan pròxims com Portugal. Certament, els primers impactes de la Covid-19 han fet aparèixer en el costat dels que augmenten la pobresa països que no hi eren anteriorment com França o Alemanya. Així ho veiem reflectit en el gràfic següent:

Font: Eurostat. Gràfic: elaboració pròpia.

Llegenda (d’esquerra a dreta): Polònia (Pl), Romania (Ro), Bulgària (Bu), Hongria (Hu), Portugal (Pt), Croàcia (Hr), Txèquia (Cz), Eslovàquia (Sk), Lituània (Lv), Letònia (Lt), Àustria (At), Eslovènia (Si), Bèlgica (Be), Finlàndia (Fi), Irlanda (Ie), Grècia (Gr), Xipre (Cy), Malta (Mt), Estònia (Ee), Dinamarca (Dk), Luxemburg (Lu), Noruega (No), Suïssa (Ch), Itàlia (It), Suècia (Se), Holanda (Nl), França (Fr), Espanya (Es) i Alemanya (De).

A Espanya, la crisi va significar una extraordinària pujada de les taxes de pobresa que no s’ha revertit encara, i actualment la majoria de les comunitats autònomes tenen taxes superiors a les del 2008. Tanmateix, a partir del 2014 la taxa de pobresa s’havia anat reduint fins al 2020, any en què ha tornat a repuntar, tot i que aquest any no manifesta tots els impactes de la crisi pandèmica. Caldrà veure quin són els efectes finals a la sortida de la pandèmia.

Les diferències entre la comunitat autònoma que presenta una taxa de major risc, Andalusia (39,7%), i la que menys, Navarra (12,0%), és de 26,7 punts. I la tendència a les comunitats més pobres no està clara en el fet que s’estigui invertint encara en totes elles per frenar la pobresa.

Les comunitats de l’Euroregió Mediterrània (les Balears, Catalunya i País Valencià) presenten resultats molt diferents entre si. Les Balears és la que presenta una taxa inferior de pobresa per sota de la mitjana espanyola, per bé que amb una certa irregularitat en les dades fruit de la mostra estadística que dona lloc a aquestes estimacions, mentre que València està clarament per sobre amb una tendència positiva els darrers anys, també estroncada el 2020. Catalunya es mostra també per sota de la mitjana espanyola però amb un estancament preocupant i un accentuat repunt el 2020.

Font: Eurostat. Gràfic: elaboració pròpia.

Llegenda (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): Extremadura (Ext), Canàries (Can), Andalusia (And), València (Val), Espanya (Esp), Catalunya (Cat), Illes Balears (Bal), Aragó (Ara), Euskadi (Eus) i Navarra (Nav).

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xuuu, xuuu..., fa 4 mesos

Des de que el Sol ja no llueix a l'imperi, Espenya viu de propaganda, res més. I mentres tant, els països seriosos li adelanten per la dreta i per l'esquerra, per damunt i per davall . Ells van en el seu trenet a tota llet, costa per avall per la tangent, i pobre del qui vulgui botar.

Valoració:2menosmas
Per Solleric, fa 4 mesos

Aixo és perque Cataluña ens roba.

Valoració:0menosmas
Per Escardapenyes, fa 4 mesos

L'estigma franquista sempre ha estat aquest, aqui lloanças i triunfalismes, i la veritat i realitat sempre ve d'afora, peeeeró algú creu que faran intent de canviar o millorar res. Ñordos això és la veritat de la vostra gran nació, seguiu així perque el vostre cervellet no dona per més, baste veure les consignas que donen aquests que escriven per aqui
Tenguem salut per veure la República Catalana que cada cop és més aprop.

Valoració:2menosmas
Per Normal, fa 4 mesos

Normal. Espanya és al tercer món en la majoria de coses, llevat en fúrbol. I així va, d´herodes a pilats, i el que queda ...

Valoració:3menosmas
Per Fortius, fa 4 mesos

Quan topes en la realitat te n'adones que les proclames incendiaries de Vox, PP i Ciutadans de que Espanya es un agran nació, un gran inperi, que no hi ha res millor que això no et queda mes remei que plegar la cua entre les cames. Es el que és porque hi ha el que hi ha

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente