La Plataforma per la Llengua ha enviat una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i al seu conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, per a expressar preocupació pels escassos recursos destinats a la normalització del català en l'esborrany del pressupost de 2022. Concretament, el document preveu una partida de tan sols el 0,10% del total dels doblers pressupostats per a la Secretaria de Política Lingüística, l'òrgan encarregat de vetllar per la salut del català i pels drets dels seus parlants. Aquest 0,10% es tradueix en 38,80 milions d'euros d'un pressupost total de 38.139 milions. Aquesta xifra, si bé representa un increment del 24,4% respecte dels 31,2 milions del pressupost anterior, continua sent una proporció molt similar en aquest pressupost expansiu. La xifra arriba al 0,12% si es tenen en compte les altres partides de foment del català, que deixen la xifra total en 47 milions d'euros. En les missives al president i al conseller, l'ONG del català ha recordat que el català es troba en un moment d'emergència i que necessita un veritable pla de xoc per a recuperar espais d'ús, per a assegurar la transmissió intergeneracional i per a arribar a noves capes socials. Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua ha demanat que la partida s'incrementi al 0,5%.

L'entitat ha enviat cartes també als partits polítics per a fer-los la mateixa petició. Cal tenir en compte que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la CUP i Catalunya en Comú es varen comprometre durant la darrera campanya electoral a destinar precisament el 0,5% a una nova Secretaria de Política Lingüística. Si bé s'ha complert amb la demanda de la Plataforma per la Llengua d'elevar la Direcció General a Secretaria, ara sembla que es podria incomplir el compromís de dotar-la de prou recursos. A les cartes, la Plataforma per la Llengua els recorda la diferència crítica que impliquen uns pocs milions d'euros en aspectes tan importants com la cohesió social, la sensibilització del personal públic, la supervisió del compliment de la normativa, la creació de continguts i la transmissió de la llengua a les noves generacions.

«La despesa en matèria de llengua és una inversió de present i de futur. Els cursos d'acollida i els plans integrals que depenen del Consorci per a la Normalització Lingüística han de permetre als nouvinguts d'adquirir competències en llengua catalana (per mitjà de l'alfabetització, que necessita més recursos) i contribuir a la cohesió social. L'elaboració de diagnòstics acurats de les necessitats lingüístiques de la societat en general, i en el camp de l'educació en concret, hauria de permetre d'atendre els alumnes nouvinguts i aquells amb problemàtiques especials. Un cos de dinamitzadors lingüístics reactivat i ampliat podria formar els treballadors de la Generalitat en comportaments lingüísticament responsables i en la importància de cada petita acció, i contribuir a la protecció dels drets lingüístics dels usuaris», remarca l'entitat.

A més, destaca que un bon finançament «també asseguraria el disseny de mecanismes de supervisió i foment de les bones pràctiques per garantir els drets lingüístics en l'àmbit del consum. També permetria una bona planificació i seguiment de clàusules lingüístiques als contractes del sector públic, de manera que les empreses veiessin imprescindible incorporar plenament el català. En el camp audiovisual, una bona partida pressupostària repercutiria de manera directa en la producció de continguts i potenciaria que la població, i molt particularment el jovent, tingués referències culturals i models en la llengua pròpia del país. En el mateix sentit, una bona dotació permetria de fomentar la música en català, la cultura popular i els espais de socialització en la llengua. Un pressupost que doti adequadament la política lingüística també podria contribuir a assegurar la presència del català en l'entorn digital i en les empreses que fan ús de les noves tecnologies. Finalment, la capacitació lingüística de professionals en àmbits estratègics, com la sanitat o la justícia, requereix també una bona inversió de recursos públics».

Per tant, la Plataforma per la Llengua reclama als partits que donen suport al Govern català, com també el PSC, la CUP i Catalunya en Comú, que revisin el projecte del pressupost i financin de manera adequada els programes de foment i protecció del català. «Només una resposta decidida del conjunt de la societat i dels seus representants polítics podrà revertir la situació d'emergència lingüística, normalitzar el català i garantir un futur comú en què continuï essent un element cohesionador», han conclòs.