algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

Exigeixen una revisió del preacord sobre la Llei Audiovisual entre ERC i PSOE perquè «no normalitza el doblatge en català a les plataformes»

191269

La Plataforma per la Llengua i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) adverteixen que, d'acord amb les informacions publicades, el preacord de la reforma de la llei audiovisual espanyola «es preveu insuficient per garantir una presència substancial del català a les plataformes a la carta». Si bé les entitats no valoraran de manera definitiva l'acord fins que no es coneguin tots els detalls del projecte de llei, són escèptiques sobre els resultats que produiran els punts del preacord relacionats amb el doblatge i la subtitulació en català a les plataformes de vídeo a la carta.

El preacord entre ERC i el PSOE inclou l'obligació d'incorporar a les plataformes les versions en català que ja existeixen. Això és un pas endavant respecte de la situació actual, però és «clarament insuficient» per a fer que el català tengui una presència normalitzada a les plataformes. Segons les informacions publicades sobre el preacord, les plataformes tendrien l'obligació d'incloure els doblatges i subtitulacions existents sempre que sigui «tècnicament possible» i que «no tengui cap cost addicional», que són precisament dos dels pretextos que fins ara han al·legat algunes plataformes per a no incloure aquestes versions.

És cert que, segons el preacord, també s'estableix la creació d'un fons econòmic per a finançar la inclusió de les versions en català, tant de les ja existents com de les noves, però sense uns percentatges d'oferta obligatòria s'estarà replicant el model deficient del sector del cinema en sala: les grans distribuïdores tenen un gran poder de negociació, perquè la Generalitat de Catalunya demana a aquestes multinacionals que acceptin les seves subvencions per doblar els seus continguts. Aquestes distribuïdores fan càlculs a l'alça sobre les quantitats que necessiten per produir-los, establint costos molt per sobre del preu de mercat. «És molt probable que les plataformes de vídeo a la carta o les grans distribuïdores d'aquests continguts vulguin fer el mateix i, per tant, el nou fons anunciat en el preacord seria destinat a pressupostos inflats i ineficients», remarca la Plataforma.

A més, aquest model és el que provoca que, en alguns casos, les subvencions per al doblatge i la subtitulació en l'àmbit del cinema en sala acabin recaient en continguts més barats i de menor sortida comercial. «A menys que la llei no fixi que han de ser els poders públics els qui decideixin quins continguts de les plataformes es doblaran i se subtitularan amb els recursos del nou fons i quins seran els costos computables, la presència de doblatges i subtitulacions a les plataformes dependrà de la voluntat de les plataformes i de les distribuïdores (Disney, HBO, Warner, etc.)», expliquen.

Per a capgirar aquesta situació, la Plataforma per la Llengua i l'AADPC insisteixen en la necessitat que hi hagi uns percentatges d'oferta mínima als catàlegs en versió doblada i subtitulada en català. Amb aquestes quotes, les mateixes plataformes estarien interessades no solament a incorporar allò que ja existeixi (resolent qualsevol inconvenient tècnic que pugui haver-hi), sinó també que se n'incorporin de noves amb una assignació de preus eficient.

Les entitats veuen inadmissible que el PSOE reconegui que la llei està pensada per a promoure la inversió de centenars de milions d'euros anuals per a convertir Madrid en un hub audiovisual i que no sigui capaç d'incloure obligacions d'inversió de quantia molt inferior per protegir la diversitat lingüística de l'Estat, reconeguda per l'article 3.3 de la Constitució espanyola.

Producció pròpia i inversió en obra nova europea

La Plataforma per la Llengua i AADPC veuen amb bons ulls que l'esquema per promoure la producció pròpia en català no es limiti a una quota d'exhibició obligatòria als catàlegs -fet que podria complir-se amb la incorporació de sèries i pel·lícules antigues-, sinó que també hi hagi mínims d'inversió anual en contingut nou. Ara bé, les entitats reclamen que aquesta quota sigui superior a l'acordat 6%, d'acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris on el català, l'aranès, el basc i el gallec són llengües pròpies.

L'avantprojecte de llei presentat pel Govern espanyol estableix l'obligació per a les plataformes d'invertir un 5% de la seva facturació a l'Estat en obra nova europea. Plataforma per la Llengua i l'AADPC, a les al·legacions, van reclamar que aquest percentatge fos més elevat i que, en tot cas, pogués quedar reduït fins a aquest 5% sempre i quan les plataformes oferissin un mínim del 70% del catàleg en català, basc, gallec o aranès. Les entitats asseguren que seria una mesura perfectament legal i que, d'acord amb els càlculs econòmics fets internament, un catàleg ric en doblatges i subtitulacions en llengües cooficials continuaria resultant molt més econòmic per les plataformes que l'establiment d'obligacions elevades d'inversió en nova obra europea com les que han fixat França o Itàlia.

També en relació amb la producció d'obra nova europea, l'avantprojecte de llei del govern espanyol estableix que un 10% d'aquesta inversió haurà de destinar-se a produir continguts en llengües oficials diferents de la castellana. Segons aquest avantprojecte, les plataformes tendran tres maneres possibles de fer-ho. Una és que els diners siguin recaptats directament per l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, que és un organisme estatal. La Plataforma per la Llengua i AADPC ja van reclamar que, en el cas dels territoris amb una llengua pròpia diferent de la castellana, la recaptació l'haurien de fer els organismes autonòmics, com l'ICEC a Catalunya. El preacord signat entre el Govern català i l'espanyol, però, no detalla si aquest 10% també serà aplicable en cas que les plataformes optin per les altres dues opcions: o bé que participin directament en la producció de continguts o bé que comprin anticipadament els drets d'explotació. En aquest sentit, les dues entitats creuen indispensable que quedi garantit aquest 10% en qualsevol dels escenaris.

Pendents de concrecions importants

L'ONG del català i l'AADPC adverteixen que manquen moltes concrecions per a fer una valoració definitiva del que serà la nova llei. Per a les entitats, més enllà de garantir quotes substancials de doblatge i subtitulació en català i que sempre hi quedin incloses aquelles obres més prominents (visibles des de la pàgina d'inici del servei), resulta indispensable saber si les quotes de català tindran impacte en totes les plataformes o només en les que tenen seu a l'Estat. També és una incògnita si aquestes quotes mínimes es computaran per títols o per hores -fet que desincentivaria el català a les sèries-, si el finançament previst per RTVE serà compartit amb IB3, TV3 i À Punt, si la Generalitat de Catalunya tendrà capacitats d'inspecció i sanció en cas d'incompliment de les clàusules lingüístiques i si les cadenes espanyoles de televisió privada tindran algun tipus d'obligació lingüística.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per mariner de barca xica, fa 12 dies

Als electes d´ERC, els seus votants els hauria d´apretar un xic les clavilles, ja que, de moment, no donen la talla.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente