La comunicació en entorns digitals aguditza el problema de la violència de gènere i multiplica el nombre de persones disposades a agredir dones i persones de grups socials minoritaris. A més, les dades estadístiques i els resultats de múltiples estudis i informes han demostrat que les al·lotes poden tenir més risc de ser víctimes de ciberdelictes de tipus sexual.

Leila Mohammadi, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora del grup GAME, explica que l'anonimat és un element que pot promoure que els agressors tinguen conductes agressives contra dones que en un entorn fora de línia no adoptarien, atès que se sentirien menys impunes. En el cas de les dones que han sobreviscut a una agressió, però, l'anonimat s'ha de preservar perquè té una funció protectora. «Per mitjà de les xarxes socials poden emergir i es poden visibilitzar molts casos d'assetjament», apunta Mohammadi. El projecte Cuéntalo, per exemple, ha servit per a recopilar 2,75 milions d'intervencions a les xarxes per mitjà d'una etiqueta que ha donat veu a 51.276 testimonis sobre diferents classes de violència contra les dones de 60 països.

Mohammadi adverteix que en els darrers anys ha incrementat la violència de gènere contra les dones en espais digitals i que un exemple d'això es troba en les experiències de periodistes, activistes, polítiques, defensores dels drets humans i membres de la comunitat LGTBIQ+. «És important emfatitzar que la violència de gènere en línia i la que es produeix fora de línia són part del mateix problema i estan vinculades, no separades», destaca.

Les persones que són agressores al carrer poden fer servir, ara, els mitjans digitals per a «fer la mateixa acció de violència» contra les dones i atacar-les. «Moltes vegades els atacs en línia i fora de línia se superposen i generen escenaris molt complicats», comenta Mohammadi. L'experta fa una crítica a les plataformes que mantenen els espais on les agressions queden impunes: «[Les plataformes] tenen la responsabilitat de cuidar aquests aspectes. Tenen un problema de disseny, però no els convé solucionar-lo perquè volen que sigui així». Mohammadi creu que cal «desafiar» les plataformes perquè facin canvis. En aquest cas es podria optar per més vigilància, encara que, diu l'experta, «les empreses es beneficien d'un disseny que obté clics a partir dels debats d'odi contra les dones».

A banda del problema del disseny, Mohammadi considera que hi ha un problema per quantificar el volum de ciberagressions que es produeixen, també pel fet que estan normalitzades i les mateixes xarxes no disposen d'instruments perquè les víctimes d'atacs ho puguin denunciar. «Moltes formes de violència de gènere són invisibles o no es perceben com a violència perquè s'han normalitzat, i és que molta gent a internet normalitza la violència de gènere i els discursos d'odi», explica. No hi ha canals en totes les llengües per a denunciar les agressions, ni informació sobre els drets de què les dones disposen per a posar la denúncia. «Fins ara no hem tingut institucions públiques que recopilin dades oficials i longitudinals sobre la diversitat i l'extensió de la violència de gènere [en espais digitals], fet que facilita dir que tot això és anecdòtic, encara que en realitat sabem que la violència de gènere succeeix a tot arreu», comenta la investigadora.

El ciberassetjament entre la joventut

Sobre el ciberassetjament entre joves, hi ha dades que mostren com les al·lotes poden ser més víctimes de determinats tipus de delictes. Segons la professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Irene Montiel, a Espanya, les dades recollides pel Sistema Estadístic de Criminalitat (SEC) dels fets coneguts i registrats per les forces i els cossos de seguretat de l'Estat sobre cibercriminalitat del 2020 indiquen que les dones experimenten més victimitzacions per ciberdelictes sexuals que els homes. Montiel va participar com a investigadora en un informe de Save the Children del 2019 anomenat Violència viral, en el qual es posa de manifest que «qualsevol nen, nena o adolescent pot ser víctima de violència en línia, però que en general les noies solen patir més violència cibernètica que els nois». A més a més, diferents estudis internacionals apunten que les nines «són en major mesura víctimes de ciberatacs de tipus sexual i presenten més risc de patir sèxting coercitiu o difusió inconsentida d'imatges sexuals».

Montiel també destaca que hi ha evidències en estudis que demostren que les al·lotes pateixen més ciberagressions directes que els al·lots en l'àmbit de la ciberviolència de parella entre adolescents, com ara els insults i les amenaces.

Com es pot afrontar el problema

Més enllà del diagnòstic sobre la gravetat de la situació sobre el ciberassetjament, les expertes consideren que hi ha camí per recórrer per a afrontar el problema. Per a Mohammadi, cal «desafiar els monopolis tecnològics i fer-los responsables perquè a causa de com aquestes empreses estan dissenyades passen coses com la invasió de la privacitat, la distorsió de la informació, les males condicions laborals, el discursos d'odi i la violència de gènere». Mentrestant, però, per a Montiel cal «treballar des de la infància per trencar les creences i els mites sobre l'amor romàntic i les que justifiquen els comportaments violents, però també s'han de potenciar les conductes prosocials d'ajuda basades en l'empatia, el fet de posar-se al lloc de l'altre, imprescindible per comprendre el mal que es pot ocasionar, encara que hi hagi una pantalla al mig».