La nit d'aquest dissabte al diumenge, a les 03.00 hores finalitzarà l'horari d'estiu i de nou els rellotges tornaran a marcar les 02.00 hores. D'aquesta manera, es recuperarà un any més l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora que s'aplica en tots els Estats de la UE.

El canvi d'hora s'efectua sempre l'últim diumenge del mes d'octubre en el cas de l'horari d'hivern, quan el rellotge es retarda una hora, i l'últim diumenge del mes de març, quan s'avança una hora el rellotge i comença l'horari d'estiu.

D'acord amb la normativa vigent, el canvi d'hora d'estiu a hivern es produeix l'últim diumenge d'octubre a tota Europa, d'acord amb la Directiva Comunitària del Canvi d'Hora, que és d'obligat compliment amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic.

Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), el potencial d'estalvi en il·luminació podria aconseguir entorn de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5% del total. D'aquesta quantitat, 90 milions correspon al potencial de les llars, la qual cosa suposa un estalvi de 6 euros per llar i 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del terciari i en la indústria.

Per part seva, la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu, va publicar el febrer de 2019 un informe en el qual es puntualitza que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis en el consum d'energia, però que són marginals i que no hi ha certesa que s'obtinguin en tots els estats membres.

L'informe també indica que pot haver-hi estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que ocorri el mateix amb la calefacció, perquè podria fins i tot augmentar el seu consum. A més, segons van indicar els experts, els resultats són difícils d'interpretar, ja que estan molt influenciats per factors externs, com ara la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris.

El febrer de 2018, a proposta de Finlàndia, l'Eurocambra va votar sobre la possibilitat d'acabar amb el canvi d'hora. Malgrat rebre 384 vots en contra i tan sols 153 a favor, el Parlament Europeu es va comprometre a estudiar la viabilitat del canvi d'hora i va obrir una consulta pública, en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar, es van mostrar a favor d'acabar amb els canvis d'hora.

Encara que la Comissió Europea va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, al març d'enguany la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per retardar fins a l'any 2021 l'eliminació del canvi d'hora bianual proposat per la Comissió Europea per a abril d'enguany, de manera que les capitals tinguessin més temps per a decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.

Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa en 1980 i des de l'any 2000, amb l'esmentada directiva, van quedar establertes les regles que marquen el seu inici al març i la seva finalització a l'octubre.

El canvi d'hora va començar a generalitzar-se a partir de 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per a aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys.

Si bé, des de l'aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió el gener de 2001, el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial decret 236/2002, d'1 de març.