La Plataforma per la Llengua ha assessorat un veí de Camprodon, Joan Tarrida, per la discriminació lingüística que va patir el passat mes de setembre a la comissaria del seu municipi, on no se li va garantir l'atenció en català (un dret garantit per llei) i es va veure forçat a parlar castellà per a renovar el DNI. Després de fer la denúncia, l'afectat ha rebut una resposta esperpèntica del cap de la unitat d'estrangeria i documentació de la comissaria de Camprodon, que li ha fet saber per carta que demanar ser entès en català no és suficient i que s'ha de sol·licitar explícitament.

L'entitat, que ha acompanyat jurídicament Tarrida en tot el procés de denúncia i gestió del cas, considera que la resposta donada pels cossos de seguretat de la Policia espanyola és «satírica i indignant i no respecta els drets lingüístics dels catalanoparlants».

Al setembre de 2020, el veí de Camprodon es va presentar a la comissaria del poble per a gestionar la renovació del seu document d'identitat. D'acord amb les mesures sanitàries, a l'entrada principal del recinte hi havia un agent que comprovava els noms i el motiu pel qual hi volien entrar. Tarrida es va dirigir a l'agent i li va dir, en català, que tenia una cita per a renovar el DNI. El policia li va respondre «no le entiendo si no me habla en castellano». Tarrida li va contestar que «parlar català és un dret», però el policia va repetir-li una altra vegada que no l'entenia. Veient la possibilitat de perdre l'oportunitat de fer el tràmit, Joan Tarrida es va veure forçat a canviar de llengua per a accedir a renovar-se el DNI.

Tarrida es va posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua, que el va assessorar sobre els seus drets lingüístics i se'l va fer coneixedor de l'obligació que tenen els agents de la Policia espanyola d'oferir una atenció en llengua catalana quan presten serveis a Catalunya. També se'l va animar a presentar una denúncia i, mesos més tard, Tarrida va rebre la resposta del cap de la unitat d'estrangeria i documentació.

El cap de la unitat hi va argumentar que la legislació sobre funció pública estableix que els treballadors han de garantir que els ciutadans siguin atesos en l'idioma oficial si així «ho sol·liciten» i, per tant, l'agent no havia incomplert tècnicament la llei perquè Tarrida no havia «sol·licitat» expressament ser atès en català. En un final aparentment sarcàstic, el policia lamenta el desconeixement de la legalitat de l'afectat i li suggereix que la pròxima vegada tengui en compte la «necessitat de demanar atenció en el seu propi idioma».

Tal com estableix l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic a l'article 54.11, els treballadors públics «han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori». No obstant això, en cap cas l'article estableix que s'hagi de presentar una sol·licitud i, per tant, s'entén que el sol fet de parlar una llengua i demanar de poder-la parlar ja és sol·licitar-ho.

Per a saber com cal actuar en aquestes situacions, la Plataforma per la Llengua té disponible l'estudi Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, en què recopila casos de discriminacions fins al 2019 i fa recomanacions d'actuació als ciutadans que es troben en situacions d'aquesta mena.