Agents socials i econòmics de les Balears i del País Valencià han coincidit aquest dilluns en la importància del paper que ha jugat el diàleg social durant la pandèmia de la Covid-19 i per a la recuperació de la crisi social i econòmica en totes dues regions.

Aquest tema ha centrat el debat de la primera taula rodona de la cimera bilateral de la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears que se celebra entre aquest dilluns i aquest dimarts en el Palau de Congressos de Palma. La taula ha estat moderada pel periodista valencià, Bernardo Guzmán.

El col·loqui ha estat inaugurat per la presidenta de l'Executiu balear, Francina Armengol, qui ha assegurat que el País valencià i les Illes han optat per treballar «no només» des dels governs autonòmics, sinó també des de la societat civil, és a dir, al costat de patronals i sindicats. «La pandèmia de la Covid-19 ha marcat aquesta legislatura i els governs han tengut molt clara l'estratègia: salvar vides i reactivar l'economia de manera segura», ha afegit.

En aquest sentit, ha agraït el treball dels agents socials i econòmics durant la crisi sanitària, ja que han ajudat a cercar «les millors solucions» per a protegir la població i impulsar la reactivació econòmica.

Més de 34 meses de diàleg social

Per part de les Balears, han intervingut a la taula rodona la presidenta de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), Carmen Planas; el president de la Confederació de la Petita i la Mitjana Empresa de les Balears (Pimeb), Jordi Mora; el secretari general d'UGT Balears, Lorenzo Navarro, i la secretària d'Ocupació de CCOO Balears, Yolanda Calvo.

El president de Pimeb ha recordat que a les Illes en 15 mesos s'han celebrat 34 meses de diàleg social. «No sempre ha estat fàcil, hi ha hagut molts moments molt complicats tant en escalada com en desescalada», ha assegurat. «No sé com hauríem passat aquests mesos sense el diàleg social», ha apuntat Mora, qui ha celebrat que el Govern i agents socials hagin estat «capaços» de dissenyar una estratègia per a reactivar al juny el turisme.

En la mateixa línia s'ha expressat el secretari general d'UGT Balears, Lorenzo Navarro, qui ha expressat que el diàleg social ha estat «un instrument fonamental perquè puguin funcionar els mecanismes que sustenten la societat». Per a Navarro, aquest diàleg entre Govern i societat civil ha permès aconseguir «el major paraigua de protecció social de la història a les Balears» i minimitzar l'impacte en les rendes de les persones treballadores.
Per la seva part, la presidenta de la CAEB, Carmen Planas, ha afirmat que les reunions de la Mesa de Diàleg Social a les Balears han estat «molt periòdiques en moments de desescalada molt difícils», alhora que ha ressaltat «l'enorme esforç que han fet treballadors i empreses».

Planas ha recordat que «les Balears han estat una de les s més afectades per la pandèmia, amb una caiguda del PIB que dobla la mitjana nacional», però ha considerat que «fruit del diàleg social s'ha pogut arribar a uns nivells de control epidemiològics molt importants que han permès reiniciar la temporada turística».

400 mesures al País Valencià

En el cas del País Valencià, els ponents han estat el president de la Confederació Empresarial de la '' Valenciana (CEV), Salvador Navarro; la vicepresidenta de la CEV, Eva Blasco; el secretari general d'UGT-PV, Ismael Sáez, i el responsable de política europea i transició justa de CCOO-PV, Daniel Patiño.

El president de la CEV, Salvador Navarro, ha considerat que «el diàleg social ha estat fonamental per solucionar molts dels problemes als quals ha portat la pandèmia». Navarro ha destacat l'acord 'Alcem-nos', signat entre la Generalitat i els agents socials amb més de 400 mesures, com una mostra del diàleg durant aquesta crisi social i econòmica.

També el secretari general d'UGT-PV, Ismael Sáez, ha fet referència a aquest pacte entre agents i Generalitat, ja que «ha dibuixat un full de ruta eal País Valencià per als pròxims anys". De la mateixa manera, el responsable de política europea i transició justa de CCOO-PV, Daniel Patiño, ha criticat a les forces polítiques «que varen injuriar l'acord» a les Corts.

Fons europeus, turisme

Respecte als fons europeus, Patiño ha esperat que siguin «una oportunitat desitjada i no un problema més gran que la solució». Per això, ha demanat fugir de 'macroprojectes' que «encara s'estan pagant» i ha insistit: «si aquest tren no l'agafam en el sentit que toca, tendrem moltíssims problemes».

Mora, per part seva, ha remarcat que els fons europeus no són per a «curar les ferides de la Covid», sinó que van a mitjà i llarg termini. «A vegades em reuneixo amb empresaris i els pregunto si tenen capacitat de projectar el sector a 10 anys. Es queden pensant», ha agregat.

Mentrestant, Blasco ha centrat la seva intervenció en el canvi de model turístic, i ha incidit a «no demonitzar-lo» ja que és un sector que «tornarà a generar molta riquesa». En aquest sentit, creu que el turisme veu «la llum al final del túnel, però no sabem quants quilòmetres queden».

Lorenzo Navarro, en la seva intervenció, ha defensat que les Balears no poden «continuar depenent tant del sol i la platja», i ha apostat per un «canvi de model productiu». En aquest sentit, ha demanat una «aposta decidida per la indústria que està gairebé desapareguda de l'arxipèlag» i l'«economia verda».

En el seu torn de paraula, Planas ha demanat «no deixar les Balears fora del corredor mediterrani» ja que és «fonamental per a poder exportar», i s'ha referit així mateix al talent, «importantíssim per a les empreses». No obstant això, ha destacat les dificultats per a trobar professionals qualificats a les Balears.