algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
17°

Palma, Barcelona, València, la Corunya, Vigo i Tarragona s'uneixen contra «el retorn il·limitat del turisme de megacreuers» i les ampliacions dels seus ports

Clam unànime. Organitzacions veïnals, socials i ecologistes de tot l'Estat s'han concentrat aquest dissabte per demanar al Govern espanyol i les administracions autonòmiques i locals que «limitin l'entrada de creuers en els ports espanyols per raons de salut pública enfront de la covid-19, l'emergència climàtica i l'impacte social».

A Palma, la Plataforma contra els Megacreuers, conformada per una trentena d'entitats socials, ecologistes i veïnals s'ha adherit a la concentració unitària amb un acte celebrat a les escales de la Seu de Palma. Les altres ciutats que s'han adherit a la protesta han estat, València, Barcelona, Tarragona, la Corunya i Vigo.

Segons han explicat des de la Plataforma, «l'Estat espanyol és el segon país europeu amb més emissions de gasos amb efecte hivernacle procedent dels vaixells i el primer més contaminat per creuers fins que el sector va cessar la seva activitat per la pandèmia el 2020. El 2019, 11 milions de creueristes van arribar a bord de 4.236 creuers, concentrant-se especialment en les principals ciutats de la costa Mediterrània i Canàries. Palma és la segona ciutat d'Europa més contaminada pels megacreuers».

Així, davant la recent resolució del Govern central que aixeca el vet als creuers des del 7 de juny, la Plataforma contra els Megacreuers exigeix «que es decreti la moratòria sobre aquest tipus de turisme al Port de Palma. Els motius són els mateixos que els que plantejàvem fa dos anys: la necessitat d'estudiar i analitzar els impactes econòmics, socials i ambientals dels creuers sobre la ciutat i les Balears, per tal de posar límits a l'activitat turística dels megacreuers».

Ara, segons la Plataforma, a aquests motius es sumen els derivats de l'alerta sanitària. «Les organitzacions consideram que el turisme de masses i especialment el de creuers, constitueix un element d'alt risc per a la propagació i els rebrots de la Covid-19. Així mateix demanen al Govern central que actuï sobre el sector amb la mateixa determinació que ha fet arran de la crisi sanitària, per a fer front a la pandèmia de contaminació que sofreix la població directament exposada a les emissions dels megacreuers i a l'emergència climàtica».

A més, consideren que l'activitat de creuers és «incompatible amb la protecció de la salut i el medi ambient, per ser un turisme d'altes emissions contaminants (SOx, NOx i Partícules ultrafines), extractivista en l'ús intensiu de recursos naturals (aigua), que causa enormes impactes sobre les poblacions destinatàries ('turistificació') i els ecosistemes marins (danys a cetacis) i litorals». «Denunciam així mateix l'operació de maquillatge verd dels creuers i els ports amb falses solucions tecnològiques com el gas natural liquat, el biometà o l'hidrogen verd; que a més de ser inviables, tindrien enormes impactes climàtics, socials i ecològics», ha afegit la Plataforma.

Així mateix insten a les administracions autonòmiques i locals a situar-se «al costat de la ciutadania i l'interès comú, en virtut de les seves competències sobre medi ambient, salut i turisme, utilitzant tots els mitjans al seu abast per a oposar-se a les ampliacions portuàries i al turisme de creuers il·limitat a les nostres ciutats. Una activitat que posa en risc la nostra qualitat de vida i la salut del planeta, que genera enormes desigualtats. Una activitat que és supèrflua en un context de profunda crisi ecosocial i energètica, que només afavoreix als quatre oligopolis que controlen el mercat global que acumulen beneficis astronòmics cada any a costa d'evasió fiscal, la salut, el planeta i l'explotació laboral».

Al mateix temps, les organitzacions convocants arreu de l'Estat fan una crida especial a la ciutadania perquè prenguin consciència dels impactes del turisme de creuers i en general, del turisme de masses, centrat en la hipermobilitat. «No sols per constituir un element de risc per a la propagació i els rebrots de la Covid-19, sinó també pels impactes irreversibles sobre la nostra salut i la del territori. En el seu lloc, proposam un tipus de vacances pròximes, de baix impacte, que afavoreixin l'economia local i siguin respectuoses amb el medi ambient», han defensat.

En el cas concret de Palma, la Plataforma contra els Megacreuers va sol·licitar ja fa dos anys una moratòria per definir quina és la capacitat de càrrega d'aquesta tipologia turística. Tot i l'aturada forçada per la Covid-19, les autoritats competents «no han promogut la realització dels estudis necessaris per a conèixer l'abast dels efectes nocius d'aquesta activitat sobre la salut pública, el medi ambient, l'economia i la societat».

Per això, la Plataforma contra els Megacreuers reitera la necessitat d'aplicació de la moratòria per a la definició d'una regulació de l'activitat creuerista «basada en un diagnòstic fidedigne i contrastat sobre els efectes de l'activitat dels creuers». «Mentrestant, reiteram la nostra proposta de limitar l'afluència de megacreuers al port de Palma a un màxim d'un al dia i exigim el compliment rigorós de les mesures sanitàries en relació amb la Covid-19», ha sentenciat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 2 anys

Correm es perill d'acostumar-mos-hi com ho hem fet an es grata-cels i a ses autopistes

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente