@guerau:

L'única llengua pròpia del nostre domini lingüístic és el català. A part d'això, com passa a molts d'altres dominis lingüístics del món, inclòs el de l'espanyol, hi ha parlants de moltes altres llengües (en el cas del territori la llengua pròpia del qual és la catalana en podríem trobar -segons els sociolingüistes- de més de tres-centes).

@Ja n'hi ha prou! A ses illes sou trilingües, pel catala, castellà i alemany.

@Macià. Si a Teruel li posàssin Terol, no farien altra cosa que tornar li el seu antic nom, donat que aquelles terres pertanyien a Catalunya, però en una de les múltiples malifetes d'Aragó cap als seus veinats més orientals, amb la connivència dels bisbats aragonesos propers a La Franja de Ponent, varen ampliar les seves diòcesis fins ficar se dins terres catalanes, més el vist i plau del govern del "Caudillo", se varen apoderar il.lícitament d'un troç de Catalunya.

L'espanyolista del fòrum proposa que desaparegui "Elche" en castellà i hi deixin just la denominació en valencià, "Elx".
Coincidesc amb ell però de veres, sense ironia. Si els topònims de l'Espanya castellana estan en castellà i no en cap altra llengua, els topònims de les comunitats catalanoparlants han d'estar en català i pus. Si els volen bilingües, que també siguin bilingües els topònims de l'Espanya castellana: "Cádiz / Cadis", "Cuenca / Conca", "Teruel / Terol", "Zaragoza / Saragossa", "Lleó / León", "Málaga / Màlaga"... Això seria un bilingüisme igualitari i respectuós, una bona alternativa al supremacisme castellà.
Si no els va bé, que cada comunitat usi la seva llengua i s'ha acabat.

Català, sí; bilingüisme, no. Per tant: ELX, EIVISSA, etc. Fora "elche" [per cert, 'ch' en català sona 'k'], "ibiza", etc.

Como me considero el más purista de los puristas, considero que Elche debería desaparecer y solo figurar Elx. Así ni primero ni segundo. Ya lo sabeis, mesetarios "Vuestra es de las más pobres"
No sé donde vamos a llegar. Ja esta bé, batua el mon.

Però per ser correcte, primer hauria de figurar Elx i després Elche, ja que aquest darrer non no és més que una castellanada, pròpia d'una gent que té el mal vici de canviar els noms de ciutats, persones i països, perque els sigui més bo de pronunciar als seus monolingües, donat a que el Castellà és una de les llengues fonèticament més pobras.
Qui no ha coincidit a classe d'Anglès, Alemany, Francès, etc. amb monolingües de l'Espanyol i no s'ha hagut de contenir les rialles, quan escotava com llegíen o parlaven en l'idioma que tractaven d'aprendre? I pensar que la torpesa dels seus parlants, és el que la fa a awuesta llengua una de les més esteses, fa plorera.