algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
15°

#14F: Catalunya tria el Parlament més fragmentat de la història i amb una governabilitat incerta

Imatge dels candidats a la Generalitat durant el debat electoral de LaSexta celebrat aquesta setmana. | dBalears

5,6 milions de catalans estan convocats aquest diumenge a les urnes en unes eleccions que podrien deixar el Parlament més fragmentat de la història i en les quals previsiblement oferiran un escenari postelectoral incert, de difícil governabilitat i sense pactes clars.

Tres partits arriben a la cita electoral amb opcions de victòria, segons les enquestes publicades en les últimes setmanes: el PSC, ERC i Junts es disputen ser la primera força en el Parlament en una lluita que es preveu ajustada. I fins i tot podria donar-se la situació que el partit més votat no sigui el que obtingui més escons.

El que sí que sembla segur és que els resultats d'aquests comicis deixaran el Parlament més fragmentat de la història amb vuit o nou partits diferents amb la irrupció de Vox i l'eventual entrada del PDeCAT.

Sobre la taula hi ha diverses opcions de govern: repetir un Govern de Junts i ERC, fins i tot sumant a la CUP; un tripartit entre ERC, PSC i comuns (tant republicans com socialistes ho han descartat); un govern sense independentistes liderat pel PSC, encara que els socialistes han dit que no acceptaran els vots de Vox; el Govern ampli que planteja ERC amb Junts, comuns, CUP i PDeCAT (encara que hi ha vetos mutus entre ells), i fins i tot un Executiu en solitari o en minoria, encara que es presenta difícil.

Els vetos creuats compliquen que qualsevol d'aquestes aliances s'acabi duent a terme i, malgrat que l'aritmètica parlamentària que deixi el 14F podria acostar algun dels escenaris, la repetició electoral pot convertir-se en un horitzó probable en les setmanes posteriors als comicis.

La participació en situació de pandèmia

Un dels factors que pot decantar els resultats a un costat o un altre és la participació, ja que s'augura un descens important de la mobilització dels electors, després que en les últimes eleccions de 2017 s'aconseguís el màxim històric a Catalunya (79,04%).

La por al contagi de coronavirus, la desafecció entre la ciutadania després de l'última legislatura i la gestió de la Covid-19, i la distensió del procés independentista respecte a 2017, poden provocar una alta abstenció, encara que no es podrà interpretar quin d'aquestes causes provocarà més abstenció i és impredictible avançar si afectarà més uns partits que a uns altres.

Pugna entre ERC i Junts

Davant aquest escenari, una de les pugnes principals que es dirimeixen aquest diumenge és el de l'hegemonia del bloc independentista entre ERC i Junts, després que els de Carles Puigdemont s'imposessin el 2017 per poc més de 12.000 vots i després d'una legislatura amb divisions constants entre els dos socis del Govern.

No obstant això, els republicans, amb Pere Aragonès com a candidat, han defugit del cos a cos amb Junts durant la campanya, plantejant el 14F com una elecció entre «ERC o el bloc del 155» liderat pel PSC en una apel·lació a concentrar el vot independentista per a evitar una victòria socialista, i han alertat de la possibilitat que el PSC aconsegueixi la Presidència amb els vots de Vox, malgrat que el PSC els rebutgi.

que ha entrat en els retrets amb els seus socis en la Generalitat la candidata de Junts, Laura Borràs, que ha situat al seu partit com la garantia que hi haurà un Govern independentista en la pròxima legislatura i que no hi haurà un tripartit com el que, en la seva opinió, hi ha a l'Ajuntament de Barcelona i en el Govern central, sense estalviar crítiques tampoc al candidat del PSC, Salvador Illa, per la seva gestió de la pandèmia.

Al llarg de la campanya, la candidata de la CUP, Dolors Sabater, s'ha distanciat de Junts i ERC, i ha definit a la formació com l'única que podria forçar després del 14F un Govern independentista d'esquerres i que permetés avançar cap als drets socials i cap a un referèndum abans de 2025.

Sense tenir la representació assegurada, Àngels Chacón (PDeCAT) ha enaltit al seu partit com el centredreta independentista clau per a evitar «un tripartit d'esquerres de Junts, ERC i la CUP» i confia que la implantació de la seva formació a tota Catalunya, on compta amb més de 200 batles, els asseguri un espai en l'hemicicle.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Vergonya!, fa mes de 3 anys

Si torna a sortir un Govern independentista, el Poder Judicial, aquest que sotmet als altres dos poders, s'inventara qualsevol estupidesa per declarar lo nul. I així totes les vegades que facin falta, fins tenir un govern fatxa a la Generalitat de Catalunya.

Valoració:0menosmas
Per Ben cert, fa mes de 3 anys

Basta veure els tertulians unionistes de les televisions espanyoles que no poden dissimular la satisfacció quan vaticinen que més aviat que tard, s'hauran de tornar a convocar eleccions.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente